Per uns assassins no terroristes

Quan va sortir la consellera Núria Parlon a assegurar que el crim de la pobra noia d’Esplugues no va tenir res a veure amb el gihadisme, em vaig sentir confortat de debò. Tan confortat com deu sentir-se la família de la víctima, Déu n’hi do quin disgust s’haurien endut si haguessin apunyalat l’adolescent fins a la mort per motius religiosos. En canvi, si ni el terrorisme ni la religió van tenir relació amb l’assassinat, la cosa canvia, un se sent satisfet sabent que a Catalunya es mata molt, però sempre per raons laiques, allunyades de la xacra del gihadisme.

Jo mateix, si un dia se m’abalança pel carrer un paio amb un matxet, el primer que faré és preguntar-li al meu assassí, entre punyalada i punyalada, si m’està matant per motius religiosos. Un se’n vol anar content a l’altre barri, sabent que l’han escabetxat perquè sí, o per robar-li, o perquè el paio no està bé del cap, o perquè m’ha confós amb el que s’enllita amb la seva senyora, motius tots ells legítims i que -el més important- no converteixen Catalunya en un lloc amb amenaça de terrorisme.

L’hi preguntaré si tinc temps, és clar, cosa que no sempre és possible. Hi ha assassins molt impacients que volen acabar el treball en un tres i no res, les presses de la societat actual provoquen que fins i tot aquestes feines artesanals caiguin en la urgència, ja ha passat a l’oblit l’eslògan pujolià de «la feina ben feta no té fronteres», ara sabem que es referia a la frontera andorrana. Tant li fa. Si per la sorpresa de l’atac -o perquè el primer tall m’obre la gola- no puc inquirir al meu botxí sobre les seves motivacions, ja s’encarregarà la consellera d’esbrinar-ho.

-Què cridava l’assassí quan foradava la víctima? Ha esmentat Al·là? - preguntarà a algun testimoni.

-M’ha semblat que deia «que et mato!»- respondrà aquest.

-Uf, quina sort, així no era un terrorista, ja puc sortir a anunciar-ho a la premsa.

No és que a Catalunya hàgim inventat res, el primer que fan avui dia els responsables polítics o policials de qualsevol país davant un assassinat al carrer -especialment si l’autor tenia aspecte àrab-, és tranquil·litzar-nos a tots anunciant que no era un terrorista islàmic. Tot un alleujament.

Subscriu-te per seguir llegint