L’esquena dreta d’Europa

Fa una setmana vaig rebre un comunicat personal en el Twitter amb remitent de la Moncloa i entenc que amb el vistiplau del president Pedro Sánchez, acompanyat de dos retalls de premsa escrits en anglès, que procedien del ministeri d’Exteriors de la Xina, en la que se’m comunicava de forma amable: «El govern xinès i l’espanyol no tenen res a veure amb el titular que va sortir a la premsa digital: ‘España es la espalda derecha de Europa’».

L’afirmació tan prosaica «Espanya és l’esquena dreta d’Europa» va ser reemplaçada aviat i ho van voler arreglar d’una forma literàriament més bonica, però políticament ineficaç, perquè van substituir «esquena dreta» per «columna vertebral» que no modifica en res el concepte; ser la columna vertebral és igual d’ofensiu per Europa, relegada a un continent insignificant davant la nova i superior potència econòmica i militar espanyola. Tampoc la Xina es podia sentir còmoda amb aquesta interpretació del discurs del president, perquè l’enemistava amb Europa.

No diuen qui va ser el culpable de l’equivocació; va ser responsabilitat de la premsa, que va repetir, sense consultar res, un error d’inici: el periodista o corresponsal que va cobrir les declaracions elogioses de Xi Jinping, president de la Xina, fetes al cap d’uns dies que P. Sánchez, la seva esposa i ministres van deixar la Xina, es va equivocar d’expressió en la traducció del xinès a l’espanyol i va anotar que Espanya és l’esquena dreta d’Europa; els diaris, alegrement, van transmetre la pífia, en castellà no té cap sentit (espalda derecha) però en català molt, i va quedar molt pitjor que en espanyol, perquè un esquena-dreta, aplicat a una persona, té un significat molt pejoratiu.

Diu la nota que he rebut: «El breu escrit sobre els comunicats oficials de Xi Jinping, president de la Xina, i el de P. Sánchez, president d’Espanya, no contenen cap referència que la Xina hagi qualificat Espanya de ‘columna dreta d’Europa’» (en un nou escrit ho van modificar i en lloc d’esquena dreta diuen ‘columna vertebral’).

Les paraules atribuïdes falsament al president de la Xina, Xi Jinping, sonen fatal i, especialment, l’error és molt més greu en la premsa nostrada, que no es va adonar del significat que té en la llengua catalana «un home d’esquena dreta», que vol dir un dròpol igual que grinyola afirmar «Espanya és l’esquena dreta (gandula) d’Europa».

Molts diaris digitals catalans van tirar pel dret, tot passant pel traductor, la notícia escrita en castellà i no van consultar res, i el seu titular va ser «Espanya, l’esquena dreta d’Europa». Quan ho vaig veure, immediatament els vaig anar dient que no podien presentar aquest titular, molt ofensiu per Espanya, perquè li diuen que és el país més mandrós d’Europa. Aquesta acció va ser l’origen de l’embolic, també, és possible que alertés el PSOE o el mateix govern d’Espanya.

En castellà, «espalda mojada» és un terme despectiu per referir-se als immigrants particularment mexicans, però «espalda derecha» no té cap significat especial, no és cap frase feta, ni dita popular. Espanya ha de ser l’«espalda derecha de Europa» és la manifestació d’un desig que ens fa pensar que Espanya ha de jugar un paper preponderant, polític i econòmic.

El geni que va traduir-ho del xinès es va lluir perquè és possible que aquesta locució tingui un significat singular i absolutament diferent del que té en català. El diccionari català-valencià-balear recull el significat d’esquena dreta o esquenadret, que significa viure sense treballar a expenses d’altres, en pocs termes un esquenadret és un gandul de cap a peus.

L’ofici de pagès és el més antic de la humanitat, el més humil i fàcil d’aprendre, que es troba arreu; treballar la terra obliga a ajupir-se, corbar el cos per plantar llavors, collir fruits, segar, cavar, tallar herba, i molts pagesos per les hores passades portaven l’esquena un xic deformada per un petit gep, en canvi, l’esquenadret presumia de no tenir cap bony i de no pencar.

Amb la paraula esquena en català s’han construït molts proverbis, frases fetes, dites, com «un os a l’esquena», «llarg d’esquena, curt de faena»; «llarg de cames, curt d’esquena, fuig faena», «Feina? Gira l’esquena».

«Viure a l’esquena d’algú» o «penjar-se a l’esquena d’algú» assenyala un aprofitat que tampoc li agrada guanyar-se el jornal. Una forma d’assenyalar que dos es barallen és afirmar que van «arribar a l’esquena». L’habilitat manual es pot expressar «amb la mà lligada a l’esquena», una expressió encara viva. «Girar l’esquena a algú» indica que una persona no vol saber res d’una altra, i se suposa que havien sigut amics o socis.

«Tenir esquena d’ase», «bona esquena» o «tenir l’esquena grossa» significa tenir capacitat o disposició per suportar feines pesades, molèsties, càrregues o responsabilitats imposades per altres.

Per significar que no es posseeix res es pot expressar d’aquesta manera tan graciosa: «Tantarantan, tantarantena, tot el que tinc ho porto a l’esquena».

Subscriu-te per seguir llegint