Carta d'un lector: "L'escola no és un aparcament de nens"

L'escola no és un aparcament

M. R. | Barcelona

Soc mestre de primària des de fa anys. Vaig entrar a l’escola per vocació i encara crec que els pilars d’un bon docent són l’ètica, el respecte, l’afecte pels nens, l’optimisme pedagògic i la justícia. Cada dia intento que els meus alumnes aprenguin a pensar, conviure i ser autònoms. Ho faig amb empatia, proximitat i creient en la capacitat de millora de cada infant. Però aquests últims dies, quan els mestres hem dit «prou», ens hem sentit qüestionats. No per la nostra feina d’educar i ensenyar, sinó per haver decidit no participar en colònies ni en festes de graduació. Tasques que fem de manera voluntària, fora de l’horari, sense cobrar ni un euro, assumint la responsabilitat d’estar 24 hores pendents dels nens durant tres, quatre o cinc dies.

De debò ¿paga la pena continuar dedicant hores lliures a preparar classes, buscar estratègies i fer reunions perquè tots els alumnes tinguin un aprenentatge de qualitat? Si el que es valora de la nostra feina és només que guardem els fills mentre les famílies treballen, compren o fan altres coses, potser ens equivoquem de model. L’escola no és un aparcament de nens. Educar és molt més que vigilar. Si com a societat no respectem la tasca docent, si només exigim i no reconeixem, ens quedarem sense mestres amb vocació. I això sí que seria una pèrdua irreparable.