Orient Mitjà: història i relat

Resulta que va ser aquí, a l’Orient Mitjà, on van sorgir les primeres civilitzacions. Primer, els sumeris (4000 aC), als quals devem conceptes com la ciutat estat -i, per tant, l’Estat-, el sobirà, l’administració, la comptabilitat i, per tant, l’escriptura. Gairebé simultàniament va sorgir la civilització egípcia, amb els seus mites, arquitectura, escriptura i llengua originals.

Cap al 2000 aC, a tot el «Gran Orient Mitjà» es produeix un auge de civilitzacions: a l’Àsia Menor apareixen els hitites indoeuropeus i, més tard, els luvites; a Creta, el poble aïllat minoic; a Grècia, la primera onada d’indoeuropeus, els pelasgs. Al nord de l’Iraq sorgeix l’Assíria semita; a la regió de l’altiplà armeni, les tribus de la família lingüística hurrita-urartiana es desplacen cap a la Mediterrània i creen l’estat de Mitanni. Allà també apareixeran les primeres ciutats estat fenícies.

Uns altres 500-700 anys després, cap a finals del II mil·lenni aC, els aqueus conquereixen els pelasgs i creen la civilització micènica; Mitanni és reemplaçat pels hurrites i Urartu; els indoaris envaeixen la vall de l’Indus, desplaçant els dràvides cap al sud de l’Índia. Assíria entra en el seu període d’esplendor, els fenicis arriben a l’oceà Atlàntic i, basant-se en una escriptura egípcia simplificada, inventen l’alfabet fenici. Només en aquest moment apareixen els primers estats pròpiament jueus al lloc de les ciutats conquerides als filisteus.

A causa de la seva ubicació, Palestina -inclosos els petits estats jueus d’aleshores, Judà i Israel, conegut també com Samaria- estarà constantment sotmesa a conquestes -assiris, perses, macedonis, romans, perses de nou, àrabs, turcs...-, que afegiran els seus propis monuments materials al patrimoni de l’Orient Mitjà. Com a resultat, cap al segle XX, a la regió hi havia monuments històrics des de l’època neolítica fins a l’edat mitjana, inclosos temples pagans, zoroàstrics, cristians, jueus i musulmans.

Tot i això, des de finals del segle XX, diferents forces han anat destruint tots els vestigis de les civilitzacions antigues i medievals. Bombes nord-americanes o israelianes, artilleria i explosius de gihadistes, excavadores d’Israel o de l’Aràbia Saudita: del mapa de la regió desapareixen temples cristians i pagans, antigues mesquites, monuments sumeris, accadis, romans...

Com a resultat, a l’espai informatiu occidental es crea la imatge que a la història de l’Orient Mitjà no hi ha res més que la història d’Israel. A la ciència històrica i la geopolítica s’introdueixen narratives de l’Antic Testament, fins i tot quan contradiuen directament les dades històriques. Correm el risc de veure com un dels bressols de les civilitzacions humanes es converteix en un lloc que, «per dret de conquesta», pertany a Israel simplement perquè no hi quedarà res més.

Subscriu-te per seguir llegint