Som pioners, i ara què?

Sant Feliu de Guíxols s’ha convertit en el primer municipi gironí en aprovar la norma coneguda com del 30%, és a dir, aquella que estableix que hi ha d’haver reserva per a habitatge protegit en sòl urbà consolidat. La mesura va prosperar a iniciativa del grup dels Comuns. Ho va fer en un Ple que no va estar exempt de debat i on al final, i amb l’excepció de Junts, la resta de grups presents (TxSF, PSC i ERC) van donar-hi suport.

La recent sentència 110/2026 del Tribunal Suprem, que arriba després de 8 anys de judicis i recursos, estableix doctrina i no deixa espai per al dubte: la norma és potestat dels ajuntaments, és plenament legal i els promotors no tenen dret a indemnització per suposades pèrdues econòmiques. Aquest, l’econòmic, va ser l’argument principal que va dur a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i a alguns grans constructors a presentar batalla judicial. «Els números no surten», deien. Costa de creure que no surtin, quan el preu del metre quadrat en habitatge protegit (HPO) està establert en 2.913 €. Una altra cosa és que hi guanyin menys, però aquest ja seria un altre debat que tindria més a veure amb la cobdícia humana i l’especulació immobiliària.

L’altre argument àmpliament emprat al moment de carregar contra la norma, aquest avalat políticament per Junts, és el de la indefensió dels «petits propietaris». Cal aclarir que aquesta norma només s’aplica en aquells casos d’edificacions que són rellevants, és a dir, noves edificacions de més de 10 habitatges o rehabilitacions integrals superiors als 600 m²; per tant, més que d’un petit propietari estaríem parlant ja d’un gran tenidor.

Aquesta és una mesura que fomenta l’habitatge assequible, d’entrada perquè incrementa el sòl on projectar-lo. En la immensa majoria de municipis el sòl urbanitzable amb reserva d’HPO és minoritari, bàsicament és el que ve regulat en la Llei d’Urbanisme: 40% en sòl urbanitzable delimitat i 30% en urbà no consolidat. En el cas de Sant Feliu de Guíxols només el 24% del sòl urbanitzable tenia abans reserva d’HPO; ara, en canvi, la tindrà tot el sòl urbanitzable del municipi. A més es tracta d’una mesura que també afavoreix la inclusió social, ja que en lloc d’aïllar l’habitatge assequible en zones concentrades i habitualment allunyades, el que fa la norma és distribuir-lo dins del conjunt de tota la trama urbana. Finalment, i no menys important, la norma és un escut de protecció a la funció social de l’habitatge, perquè contraposa l’HPO davant d’un mercat que sempre tendeix a prioritzar els habitatges de preu alt.

Ara, lògicament, tocarà passar de la proposta a la realitat i això no serà fàcil, com no ho és res que tingui a veure amb l’habitatge, entès aquest com un dret de ciutadania i no, merament, com un actiu financer. Tocarà estar atents perquè la modificació del POUM no s’allargui més del compte i perquè, una vegada fets tots els tràmits administratius, la mesura s’apliqui i es faci correctament. Tenim exemples de municipis que ja ho estan fent i ho estan fent bé, com Mataró. Certament, hi ha una majoria de municipis que, malgrat tenir la norma aprovada, no la tenen activada. L’exemple més evident és la ciutat de Barcelona, pionera en el seu moment, però que avui no ho aplica. El govern en minoria dels socialistes ho ha de negociar tot, pressupostos i ordenances, i la negativa a aquesta mesura forma part del paquet intransigent de Junts. A Sant Feliu de Guíxols no hem fet més que començar. Esperem que altres municipis ens segueixin i s’apuntin també a la norma del 30%, ara que el TS ens ha esbrossat el camí.

Subscriu-te per seguir llegint