Dalí: el creador que mai s'acaba

Dalí és molt Dalí. I, trenta-set anys després de la seva mort, el geni nascut a Figueres continua despertant un fort interès arreu del món. Les llargues cues per entrar al Teatre-Museu en són una bona prova. Però no l’única. Només cal veure tot el pensament, la reflexió, els estudis i les interpretacions, més o menys científiques, que es produeixen al voltant de l’obra daliniana. Un dels grans propòsits del president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, és aprofundir en la investigació i en la recerca al voltant del treball del mestre. La darrera mostra és la iniciativa de la fundació de començar el procés de digitalització de les seves col·leccions i de l’arxiu històric. Són 600.000 captures de documents, imatges, dibuixos, escultures... que acabaran estant a l’abast de tothom. Una democratització de la informació sobre Dalí que pot augmentar, encara més, l’enorme producció de recerques, articles o literatura.

Una producció que no s’acaba i que, en les últimes setmanes, ha tingut dos nous exemples de quilòmetre zero, des de Palau-saverdera i Roses. El més recent, l’article de l’escriptora Mònica Soler sobre un desconegut assaig de Mariana Pineda, de Federico García Lorca, a Can Met de Palau-saverdera, amb els decorats pintats per Salvador Dalí. Abans de la coneguda estrena oficial al Teatre Goya de Barcelona el dia de Sant Joan de 1927. L’article de Soler recorda l’amistat entre Dalí i Lorca, l’estada del poeta a Cadaqués, i posa el focus en una tercera pota d’aquesta història: Jaume Canals, en Met de Can Met de Palau-saverdera.

Setmanes abans, en una conferència a Roses, el periodista Josep Playà va posar sobre la taula la seva recerca sobre un altre punt força desconegut de Salvador Dalí. La importància de Roses, i del blau de la seva badia, en el despertar artístic d’un geni a qui sempre s’ha associat amb el triangle format per Figueres, Cadaqués i Púbol. Ara, Playà recorre a detalls de la seva biografia familiar, a escrits del mateix Dalí a Un diario 1919-1920. Mis impresiones y recuerdos íntimos, o a l’anàlisi d’obres com La pesca de la tonyina (1966) per muntar la hipòtesi de Roses com a espai clau per entendre l’obra i l’univers personal de Salvador Dalí i Domènech. Un creador que mai s’acaba d’estudiar.

Subscriu-te per seguir llegint