Apagada informativa a Catalunya

El darrer cap de setmana va ser especialment violent a Barcelona i la seva àrea metropolitana: tres apunyalaments, dos d’ells mortals, i dues presumptes agressions sexuals a la Fira d’Abril i al barri del Raval. A l’Hospitalet, es van viure altres dos successos greus: una baralla entre dues bandes saldada amb dos ferits, un de gravetat, i un tiroteig que va deixar escampats cinc casquets de bala, sense que se sàpiga res més. El cas que ha generat més alarma social i debat és l’assassinat d’Esplugues. Un home, amb un ganivet de grans dimensions, va apunyalar una dona que passejava pel carrer, i va ferir a altres dues persones.

Tot i l’extrema gravetat d’aquests fets, a Catalunya es va produir una apagada informativa durant tot el cap de setmana. Per a TV3, el tema estrella va ser la detenció a Israel de dos activistes de la flotilla. Amb aquesta notícia, van obrir els Telenotícies de dissabte el vespre i diumenge el migdia, i va ser el tercer titular diumenge a la nit. A l’assassinat d’Esplugues, que no va figurar cap dia en els titulars, hi van dedicar vint segons dissabte al vespre. A part de la flotilla, els temes més destacats del cap de setmana a TV3 van ser el conflicte de Trump i Alemanya, les biblioteques escolars, un nen ucraïnès que fa de pont lingüístic amb la seva mare, la intel·ligència artificial i els Premis Oscar, uns titelles de Lleida, la reunió dels països de l’OPEP, una macrofesta rave a un poble de França, l’Operació Tornada del Primer de Maig, i, per descomptat, el Barça de futbol, masculí i femení.

No creguin que només la televisió pública va mirar cap a un altre costat. Els dos principals diaris de Barcelona no s’hi van esmerar gaire més. El Periódico va ser el que diumenge li va dedicar més espai: una obertura de mitja pàgina. La Vanguardia, uns baixos a pàgina parell. Dilluns, ni una línia a El Periódico i una breu columna a La Vanguardia. Sense referències a portada cap dia, tampoc en el diari Ara. Això és Catalunya. El silenci informatiu també va afectar el govern. L’únic tuit que el president Salvador Illa va escriure el cap de setmana va ser sobre un tema del PSOE, això sí, el divendres 1 de maig no va faltar la seva condemna a la detenció dels dos membres de la flotilla, segrest segons el dirigent socialista. Cap condemna als assassinats. Algú podria pensar que, sobretot en el cas de la dona d’Esplugues, se n’ocupava la conselleria d’Igualtat i Feminismes. Doncs, tampoc. Ni en el compte oficial de la Conselleria, ni en el de la consellera Eva Menor. En quin món viuen? O, pitjor, en quin món ens volen fer viure? Les condemnes depenen del tipus d’assassinat?

I va arribar dilluns, i tothom a córrer (alguns no van reaccionar fins dimarts). Les notícies havien circulat tant a les xarxes socials que ja no ho van poder amagar més temps. I aquí és quan arriba la segona part, també típica a Catalunya. Després de desinformar, per omissió, tot el cap de setmana, giren la truita i apareix el suat discurs que s’ha d’anar amb compte perquè la ultradreta instrumentalitza aquests fets. Doncs què volen? Que la gent calli i sigui submisa com en els règims autoritaris? El preocupant és que els partits tradicionals, en aquest país de pensament únic que és la Catalunya oficial, mirin cap a un altre costat i deixin la bandera dels problemes que alarmen a la gent a les formacions d’extrema dreta. De debò creuen que la majoria dels ciutadans estan més pendents de la flotilla de quatre activistes que viuen dels diners públics que de la creixent inseguretat ciutadana i els problemes de convivència, sobretot en els barris més humils? Després vindran les lamentacions pel creixement de la ultradreta, i ja serà tard.

Per molt que s’hi esforcin tots plegats, fa temps que ja no es pot amagar res. Els mitjans tradicionals han deixat de tenir el monopoli de la informació, com en el segle passat. Les xarxes socials a vegades són tòxiques, però també serveixen perquè els diferents poders no puguin ocultar o manipular fets reals. «Bon periodisme», proclamava dimarts Marina Fernández, la conductora del programa Aquí, Catalunya, de la Cadena SER. Silenciar la informació és tot el contrari del bon periodisme. Només ens faltava Jaume Collboni anunciant la creació d’un Observatori contra la Desinformació; o sigui una paradeta per controlar encara més què es pot publicar i que no. Mai em cansaré de recordar el que va dir l’argentí Horacio Verbitsky: «Periodisme és publicar allò que algú no vol que se sàpiga. La resta és propaganda».

Subscriu-te per seguir llegint