El Plater de la Garrotxa

L’any 2015 vam presentar des de l’empresa LC Paper el projecte del parc fotovoltaic de Beuda als serveis d’Indústria de Girona. El projecte va ser denegat perquè no responia literalment a una clàusula de la llei que deia que havia de ser contigu al centre productiu. El parc, per una qüestió de propietaris, estava previst en un camp de secà a 200 m de la fàbrica. Era per autoconsum. Vam preguntar als serveis què entenien per contigu, si 1 mm. 1 m 100 m o 200 m. Després de mesos sense que ningú sabés resoldre la qüestió, se’ns va dir que es plantejava modificar la llei de 2009 per especificar aquesta distància, atès que no era només un problema específic d’aquest projecte sinó un motiu de paràlisi de molts altres. Finalment, el govern va decidir fer una nova llei per a les renovables. Recordo haver anat diverses vegades a parlar amb el director general d’energia, Pere Palacín, i amb la directora de qualitat ambiental i canvi climàtic, Mercè Rius. La meva sorpresa va ser que explicaven la mateixa realitat de dues maneres molt diferents, cosa que em feia veure les dificultats per aprovar la nova llei. Finalment, després d’un dinar públic de la consellera M. Àngels Chacón amb agitació notòria dels assistents, molestos pel retard de la llei, la consellera va encarregar finalitzar la llei a Manel Torrent, en aquell temps director general d’Icaen. La llei es va aprovar el novembre de 2019 i es va aplicar el gener de 2020, en plena pandèmia. El primer projecte presentat a la ponència fou el nostre. La sorpresa va ser que va sortir denegat perquè al representant d’agricultura, director general de desenvolupament rural, Oriol Anson, no li va agradar el terreny escollit. Quan vam haver explicat que el terreny que a ell li agradava, al costat de la fàbrica, no es podia contemplar perquè el propietari no volia llogar ni vendre, el projecte va tornar a fer el tràmit burocràtic.

La complexitat del projecte, els problemes derivats de la pandèmia i el llarg camí burocràtic va fer que la finalització de tots els tràmits fos el 2024. A juliol de 2025 es va connectar el parc a la fàbrica, produint electricitat solar amb una potència nominal de 3,5 MW sense excedents. Vist el desastre del desplegament de la nova llei, amb un conclave (la Ponència) on intervenen medi ambient, energia, agricultura, cultura, urbanisme i desenvolupament rural, en total 14 membres, el desgavell estava escrit. Alguns d’aquells membres eren contraris al desenvolupament renovable, d’aquells que diuen «Sí, però així no», que és una manera de dir que no estan a favor de les renovables. Era com tenir la guineu dins el galliner vigilant les gallines.

El 2021 el govern va decidir posar ordre i fer un esforç de planificació territorial, partint de l’objectiu que havia desenvolupat l’Icaen amb el Proencat, amb una generació elèctrica a Catalunya pel 2050 de 120 TWh. El pla, anomenat Plater, havia de possibilitar aquesta generació, tenir en compte un equilibri en el país, amb una metodologia homogènia, permetre la cohesió territorial, possibilitar la participació local i havia de ser adaptable en el temps. El resultat de tot això és que el 2026 s’ha fet públic, però no es preveu que estigui en marxa fins al 2027, sis anys després de l’encàrrec.

No cal dir que el pla no és acceptat pels mateixos que no estaven a favor de les energies renovables i deien que no es podia fer sense planificació. Ara tampoc hi estan d’acord.

Què diu el Plater? Bàsicament que es destinarà l’1% de la superfície catalana per parcs fotovoltaics i el 0,2% per projectes eòlics. Pel que fa a la potència, el pla preveu 12 GW pel 2030, 39 GW pel 2040 i 56 GW pel 2050. L’última dada que l’ICAEN ha fet pública és del 2024 i la potència renovable era de 4,2 GW. És fàcil preveure que el 2030 no estarem a 12 GW que preveu el Plater, sinó a 5,5 GW. Però bé, siguem optimistes. Què preveu per a la Garrotxa el Plater?

Primer cal saber quina és l’energia que utilitza actualment la comarca. Avui la meva estimació de l’energia primària de la comarca és de 2.840 GWh i l’energia final de 1.617 GWh, amb un rendiment del -43%. Com que la transició energètica preveu que l’eficiència sigui del 100%, l’energia final prevista pel 2050 serà de 846 GWh, tenint en compte la població i activitat econòmica actual.

Què és el que proposa el Plater? Proposa una potència de 370 MW fotovoltaics, dels quals ara n’hi deu haver 27 MW en autoconsum. Amb aquests 370 MW l’energia que es podrà generar serà de 592 GWh, en principi insuficient per cobrir tota la demanda que tindrà la comarca. Però aquí cal afegir altres formes d’energia, com la biomassa, el biometà a partir de residus urbans, carnis i de depuradora, el syngas i la piròlisi. Totes aquestes fonts energètiques a la Garrotxa tenen un potencial de 400 GWh si es desenvolupen totes. Així que la xifra que proposa el Plater per a la Garrotxa és equilibrada i s’hauria d’executar sense pal·liatius.

Com es pot fer a la pràctica? A més de continuar posant tota la fotovoltaica possible als teulats i façanes industrials, una bona solució serà posar parcs de 5 a 25 MW per subministrar en règim de comunitat energètica tots els polígons industrials i derivar una petita part dels mateixos (per exemple 500 kW) per a ús domèstic del poble on sigui. Amb 15 polígons de 25 MW arribem a cobrir el Plater.

El pla serà difícil desenvolupar, però també ho seran les plantes de biometà. El problema és que no hi ha hagut forma de fer veure a la gent la necessitat de fer bé la transició energètica, que això ens fa resilients, segurs davant els vaivens geopolítics del moment. Però no, sembla que interessa més anar posant guineus per vigilar les gallines a les institucions.