Opinió
Presentisme
Les patronals catalanes han realitzat una intensiva campanya mediàtica durant l’últim any, per influenciar política i socialment sobre el dret a recuperar la salut que tenen les persones treballadores. Han transmès una imatge negativa, desvirtuada de la realitat i amb una clara intenció: aconseguir reduir els costos laborals a costa de la salut de les persones treballadores, incrementar els seus beneficis econòmics i limitar els drets laborals.
Per dur-ho a terme han tergiversat el concepte d’absentisme i l’han relacionat directament amb la incapacitat temporal, per obtenir com a resultat una arma d’influència pública, que intenta justificar incorrectament la pèrdua econòmica de les empreses amb el mal ús de les baixes laborals, criminalitzant a qui exerceix el seu dret a recuperar-se d’una malaltia.
La patronal ha barrejat les absències justificades per un professional de la salut (baixes laborals), amb una gran diversitat de variables d’hores no treballades (permisos, maternitats, lactàncies, vacances...), juntament amb les absències no justificades d’hores no treballades (que és el veritable absentisme). La finalitat és incrementar el còmput total d’hores del concepte d’absentisme, i quantificar-ho únicament en la incapacitat temporal, com a única variable causant. Serveixi com a exemple les dades de l’Enquesta Trimestral de Costos Laborals de l’últim trimestre del 2025, on les hores no treballades i no justificades (absentisme real) és tan sols només d’un valor residual de 0,33 hores mensuals per persona treballadora.
El veritable problema que s’està produint en relació amb les incapacitats temporals i la salut de les persones treballadores és el presentisme, que consisteix en el fet que persones treballadores que pateixen una malaltia, que necessiten una baixa laboral, i que malgrat això, van a treballar malaltes. Les patronals no volen tractar aquest tema perquè significa visibilitzar una contundent realitat empresarial com és l’absència de prevenció de riscos laborals a les empreses. Així ho acrediten les últimes dades de l’enquesta de qualitat i condicions de treball (EQCT) de 2025, del Departament d’Empresa, informa que el 51,3% de les persones treballadores de Catalunya, més de la meitat de la població,manifesta haver anat a treballar malgrat necessitar la baixa mèdica (presentisme). Aquesta incorrecta prevenció en seguretat i salut laboral incrementa la probabilitat que la persona treballadora pugui patir un accident de treball, que la malaltia es cronifiqui a llarg termini, una major incidència en les malalties de llarga durada, contagis a altres persones treballadores saludables, i que seria especialment nociu amb persones treballadores vulnerables.
Per altra banda el presentisme és un clar indicador de la deficient qualitat dels llocs de treballs a les empreses, produïda per diversos factors, com poden ser un clima laboral tòxic, la sobrecàrrega de treball, l’absència de contractació de personal en les empreses, l’estricta gestió empresarial enfocada només a les tasques, salaris baixos, pressió sobre les persones treballadores, etc. Totes aquestes variables produeixen que el presentisme pugi fins al 86,7% en els llocs de treball considerats extremadament exigents, que són aquells inclosos en sectors com per exemple l’educació, l’hostaleria, i activitats sanitàries i de serveis socials i residències. La gran majoria d’aquests llocs de treball estan ocupats per persones joves, estrangeres i dones. El 57,7% del presentisme que es va produir a Catalunya al 2024 correspon a dones, que assumeixen, en general, més hores de treball domèstic no retribuït i es fan càrrec del treball de cures per cuidar infants i gent gran, fet que se suma al presentisme i perjudica encara més la seva salut.
- La família del jove desaparegut al mar a Roses demana ajuda per localitzar-lo
- Alerta amb aquesta senyal poc coneguda: confondre-la et pot costar una multa de 200 euros
- Els Mossos traslladaran de Girona a Salt la seu regional de les comarques gironines
- Irregularitats detectades per una auditoria a Pont de Molins: la compra d'una bici elèctrica, un cotxet o 7.700 euros en un restaurant
- Olot desempadrona 1.300 persones en un any per cometre frau i per 'ajustar els serveis municipals' a la població
- Veïns de Girona demanen més policia i millores a la zona del parc del Migdia per combatre la delinqüència
- Sense rastre d’Adam: què se'n sap de la desaparició del jove de 16 anys al mar a Roses
- Izan serà el següent mentre l’Olympiakòs tempta Joel Roca
