Dificultats logístiques

A la taula del costat, dos joves intercanviaven idees sobre accions revolucionàries de gran impacte, tot i que fàcils de dur a terme. Vaig prendre nota d’una que consistiria a posar d’acord tots els habitants del planeta, a través de les xarxes socials, perquè un dia determinat i a una hora determinada estiressin la cadena de les cisternes dels seus vàters i dels vàters dels seus llocs de feina. Aquella descàrrega simultània, pensaven, potser canviaria l’eix de la Terra.

-Imagina-t’ho -va dir un d’ells-, tots aquells gratacels de quaranta o cinquanta pisos que hi ha als Estats Units o als Emirats Àrabs o a la Xina o al Japó… Quina andanada d’aigua sincrònica rebrien!

-Això -va afegir l’altre-, sense comptar les cisternes dels habitatges normals, que sumen milions i milions arreu del món. Impossible imaginar la quantitat de litres que es posarien en marxa.

Em vaig quedar pensant en la proposta amb un afecte que no hauria dedicat a cap programa electoral. Potser perquè aquella ocurrència tenia alguna cosa de física, de verificable. Vaig intentar imaginar la situació del planeta després d’aquella empenta hidràulica que potser el trauria de la seva rutina de segles. Un lleu desplaçament de l’eix i, de sobte, les estacions confoses, les brúixoles dubtant d’elles mateixes, els mapes convertits en esborranys…

Vaig pensar també en la dificultat logística: convèncer milions de persones que interrompessin el que estiguessin fent -una reunió, un son, un coit- per accionar alhora aquell mecanisme humil, tot i que veritable botó vermell de la cultura. El més inquietant no era la coordinació, sinó la fe dipositada en el gest. Creure que una suma d’actes insignificants pot alterar la mecànica del món. No parlem de prendre palaus d’hivern ni d’assaltar parlaments, sinó d’estirar una cadena.

Vaig imaginar algú que arribés tard a la cita. Algú que, per distracció o escepticisme, no estirés la cadena a l’hora prevista. Seria responsable que la Terra no es mogués prou? Carregaria amb la culpa d’haver frustrat el major intent de reorientació planetària de la història? En tota utopia hi ha un residu de retret.