Hernán Cortés ressuscitat

He escrit aquest article a 8.500 quilòmetres de distància de Girona. Soc a Mèxic, a la important zona turística de la Riviera Maia, on hi ha grans complexos hotelers en indrets reconeguts internacionalment: Cancún, Playa del Carmen o Tulum. Arribats a l’aeroport, la majoria de la gent és conduïda als resorts, una bona part de luxe, d’on només surten per anar a un altre establiment similar per sopar o fer vida nocturna. No és, ni molt menys, la visita a les zones arqueològiques molt ben conservades el destí d’una majoria de la gent. Res a veure amb un viatge que vaig fer a Cancún molt jove, a la meva primera estada a Mèxic, quan encara era un esbós de l’actual ciutat de vacances. Amb uns amics vàrem llogar un cotxe a Mèrida per creuar la península del Yucatán. Increïble recordar aquella vida rural entre ruïnes maies.

El viatge és curt. Tres nits d’estada més dues més de vol nocturn. Es tracta d’assistir a uns premis de la indústria audiovisual, que és on em moc professionalment. Els Premis Platino, que recullen el millor de pel·lícules i sèries de l’àmbit llatinoamericà i que des de fa uns anys alternen les seus entre la Riviera Maia i Madrid. Abans de començar el viatge, ja a l’aeroport, repasso l’actualitat a la premsa mexicana. El gran tema és el debat públic per la convocatòria de concentració de la selecció mexicana de futbol en una data en què encara hi ha serrells de competició per resoldre per a alguns equips, que anunciaven que els seus jugadors s’incorporarien més tard. El Mundial oficialment ha estat atorgat als Estats Units, però s’han reservat 13 partits per jugar a Mèxic i al Canadà, respectivament. Hi ha gran expectació malgrat que els analistes esportius consideren que Mèxic no farà un gran paper. La qüestió és que Javier Aguirre va dir que qui no arribés a sopar el dimecres passat a les 8 del vespre no calia que ja hi anés i quedava exclòs. A Javier Aguirre, que és fill d’una parella de biscaïns que van anar a fer les Amèriques de joves, li diuen «el vasco». Quan es va estrenar Ocho apellidos vascos era entrenador de l’Espanyol i en una roda de premsa va explicar que ell no tenia només vuit cognoms bascos, sinó que podia arribar als setze. I els va recitar de memòria!

Quan vaig arribar al destí, Aguirre ja se n’havia sortit amb la seva i la qüestió dominant era la visita a Mèxic de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Amb unes intervencions públiques que van ocupar els titulars defensant la figura d’Hernán Cortés, el conqueridor per a la corona espanyola de l’actual Mèxic, ara fa cinc segles, sobre els pobladors que ja hi eren, fonamentalment els asteques. Ayuso no dona puntada sense fil i, evidentment, hi havia qüestions de política espanyola —vol frenar Vox, que defensa íntegrament la gestió històrica espanyola cristianitzant— i també interna mexicana, per la influència que tenen sectors de l’oposició instal·lats a Madrid. Sobretot perquè a Mèxic aquesta és una qüestió que, al llarg dels temps, ha estat en algunes etapes tot un trauma nacional pel que fa a la seva interpretació.

Però davant tenia la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, de la coalició esquerrana Morena, i que, com el seu predecessor López Obrador, manté la tesi que Espanya s’ha de disculpar pels excessos comesos sobre la població preexistent a la conquesta espanyola. Aquest va enviar una carta al rei Felip, no contestada, i la nova presidenta va optar per no convidar-lo a la seva presa de possessió. Fins que fa unes setmanes el monarca espanyol, en el decurs d’una visita a una exposició de temàtica mexicana a Madrid, va dir que calia admetre que s’havien produït abusos i controvèrsies ètiques per part d’Espanya. La presidenta de Mèxic no es queda enrere en les seves presències públiques i cada dia, de dilluns a divendres, a les 8 del matí, fa una roda de premsa televisada. Aquell dia va qualificar la presidenta madrilenya d’ignorant.

Avui apareix als mitjans de comunicació tota la polèmica i com li ha estat retirada a la presidenta madrilenya la invitació a l’acte per part dels organitzadors mexicans, i que a hores d’ara ja deu estar tornant a la capital espanyola. Els governs mexicans no han estat mai gaire subtils per imposar els seus interessos i han tirat pel dret. Anar a Mèxic a honorar Hernán Cortés, personatge polièdric que passa de ser una mena de cacic i hàbil emprenedor a Cuba al llarg de dues dècades per convertir-se en el conqueridor de Mèxic, és un desafiament digne del llibre Guinness dels rècords.

Subscriu-te per seguir llegint