Més artificial que intel·ligent

Un dels exercicis que més s’imposarà, a la nostra societat, serà el de distingir la realitat de la ficció. En el món de la informació, saber destriar el gra de la palla. En de les imatges, ser capaços de diferenciar allò que és real del que ha estat generat o manipulat amb IA. En el moment de transformació profunda en què ens trobem, la intel·ligència artificial ha deixat de ser una eina del futur per convertir-se en una realitat del present. Una tecnologia que ofereix grans oportunitats, però que també planteja reptes importants. A escala global i a escala local.

Els municipis, com Calonge i Sant Antoni, basen la seva acció política en la proximitat, la confiança i el coneixement directe de les persones. Quan aquests valors es veuen alterats per l’ús malintencionat de la tecnologia, es genera un problema que va més enllà de la política: afecta la convivència i la qualitat democràtica.

En aquestes últimes setmanes hem pogut observar com la intel·ligència artificial s’utilitza per crear continguts manipulats, amb imatges o missatges que no reflecteixen la realitat. Sovint, aquests materials es difonen amb la voluntat de desacreditar persones o institucions, alteren la percepció dels fets i generen confusió entre la ciutadania.

Aquest tipus de pràctiques, vinguin d’on vinguin, no contribueixen a millorar el debat públic. Al contrari, introdueixen soroll, desinformació i desconfiança. Quan l’oposició política recorre a aquestes estratègies, es desdibuixa el límit entre la crítica legítima i la frivolitat més matussera. La discrepància és necessària en democràcia. El debat, també. Però ambdós han de basar-se en la realitat, en dades contrastades i en el respecte mutu. No en relats a partir de continguts falsos o manipulats.

Davant d’aquest escenari, és més important que mai defensar uns principis clars. El rigor en la informació, per evitar la difusió de continguts enganyosos. El respecte envers les persones i les institucions, per preservar la convivència. I, per damunt de tot, la veritat, com a base imprescindible de qualsevol acció pública.

Com a alcalde, considero essencial fer una crida a la responsabilitat col·lectiva. Les noves tecnologies han de ser una eina al servei del bé comú, no un instrument per confondre o perjudicar. La confiança de la ciutadania no es pot construir sobre la distorsió, sinó sobre la transparència i l’honestedat.

El futur ens exigirà saber conviure amb aquestes eines, però també establir límits clars en el seu ús. Uns límits que no només han de ser legals, sinó també ètics. Perquè en la política municipal, com en qualsevol àmbit de la vida pública, el rigor, el respecte i la veritat han de passar sempre al davant. Per deixar en evidència tots aquells que tinguin la temptació que tot esdevingui més artificial que no pas intel·ligent.