Absentisme laboral, des de Girona

Arran d’una conversa amb el meu amic Juan Vieittes, president dels empresaris gallecs, sobre la problemàtica de l’absentisme laboral, he arribat a una conclusió clara: estem davant d’un problema de dimensió nacional. Però avui vull posar el focus en la nostra realitat més propera, la de la província de Girona. Perquè sí, el problema existeix. I no és menor.

A les comarques gironines tenim un teixit empresarial molt específic: petites i mitjanes empreses, autònoms, sector turístic, hostaleria, comerç i serveis. Aquí, quan una persona falla, no falla una peça més: sovint es desmunta tot l’engranatge. No és el mateix una gran empresa amb capacitat per absorbir baixes, que un restaurant, una peixateria o un petit taller on cada treballador és imprescindible per al funcionament diari.

Ara bé, cal ser justos i fugir de simplificacions. No tot és frau. Ni molt menys.

Hi ha baixes mèdiques reals, hi ha persones cremades, hi ha un augment evident dels problemes de salut mental, i també hi ha un sistema sanitari que sovint no dona resposta amb la rapidesa que seria desitjable. Tot això allarga situacions i genera tensió, tant per a l’empresa com per al treballador.

Però tampoc podem mirar cap a una altra banda. Existeix una part d’abús. Probablement minoritària, però suficient per generar un impacte real. I quan això passa, qui ho acaba pagant? Els companys que han de carregar més feina, els autònoms que no poden substituir ningú i les petites empreses que treballen amb marges molt ajustats. A casa nostra, això es nota especialment.

Aquí no ens podem permetre debats buits ni posicionaments ideològics estèrils. El que cal és sentit comú i responsabilitat compartida.

Cal una sanitat més àgil que eviti baixes innecessàriament llargues. Cal que les mútues funcionin amb més eficàcia. Cal que les empreses cuidin els seus equips i entenguin que el benestar laboral també és productivitat. I cal, també, responsabilitat individual per part de tothom.

Perquè aquest no és un debat entre empresaris i treballadors. És un debat sobre com fer que el sistema funcioni. I si no ho entenem així, ens equivocarem.

Perquè a Girona, més que enlloc, sabem que tot està connectat. I quan una peça falla, el cost no és individual: és col·lectiu.

Subscriu-te per seguir llegint