No ens silenciaran: la llibertat sindical a Nora no és negociable

La setmana passada, els carrers de Girona van ser l’escenari d’una indignació que fa massa temps que s’incuba a la comarca de la Selva. Ens vam plantar per dir prou a les represàlies, als expedients arbitraris i als acomiadaments utilitzats com a eina de pressió contra qui exerceix drets bàsics. La llibertat sindical no és un element decoratiu del sistema democràtic ni una concessió discrecional de cap direcció empresarial. És un dret fonamental que no es pot limitar ni castigar. Perseguir l’activitat sindical no pot sortir gratis.

Quan una empresa pública actua contra qui denuncia irregularitats o qüestiona la gestió, ja no estem davant d’un conflicte laboral ordinari, sinó davant d’una anomalia democràtica de primer ordre. La situació a Nora, s.a., participada pel Consell Comarcal de la Selva i l’Ajuntament de Blanes, respon a una dinàmica sostinguda de repressió sindical que no es pot normalitzar. L’Oficina Antifrau de Catalunya ha sancionat l’empresa amb 600.000 euros per represàlies contra una treballadora que havia denunciat irregularitats, fet que evidencia la gravetat del cas. També s’han denunciat pràctiques com l’opacitat en processos de selecció, complements salarials sense criteris clars o un ús qüestionable dels recursos públics. Diverses resolucions judicials han reconegut que algunes sancions imposades per l’empresa responien a una voluntat de càstig vinculada a l’activitat sindical, i no a suposades infraccions laborals.

Busquen individualitzar el conflicte, aïllar la persona, generar por i enviar un missatge molt clar: qui parla, ho paga. És un mecanisme de pressió per debilitar la defensa col·lectiva de la plantilla. Si parlem dels serveis de sanejament urbà i recollida de residus en el seu conjunt, com a sector, veiem que som un servei essencial però sovint invisibilitzats, i aquesta invisibilitat facilita la precarització de les plantilles. Darrere de cada carrer net, de cada servei de recollida o de cada torn nocturn hi ha persones que sostenen un servei públic imprescindible i que tenen dret a treballar amb dignitat, amb seguretat i sense represàlies sindicals.

En aquest context, la responsabilitat política és ineludible. L’acte de conciliació s’ha ajornat a una nova data pendent de celebració. En una empresa pública, els responsables polítics no poden mirar cap a una altra banda. La gestió pública ha d’estar sotmesa a control democràtic. Hem registrat una moció al Ple de Tossa de Mar i traslladarem la situació al Consell Comarcal de la Selva.

Els companys acomiadats no són un cas aïllat. La plantilla és conscient que debilitar un dret col·lectiu és debilitar-los tots. I si algú creu que la pressió, els expedients o les represàlies serviran per desactivar la representació sindical o silenciar les denúncies, s’equivoca profundament. El sindicalisme no desapareix amb la por; al contrari, es reforça quan es posa a prova. Continuarem mobilitzats, seguirem als tribunals i seguirem als carrers. Perquè defensar la llibertat sindical a Nora, s.a. és defensar un principi bàsic de qualsevol democràcia: que les persones treballadores tenen dret a parlar, a organitzar-se i a no ser castigades per fer-ho.

Subscriu-te per seguir llegint