Recanvis a l’ANC

El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Josep Vila Boix, elegit recentment, representa el canvi, perquè res canviï. En una crida al món independentista, ha apostat per «iniciar una nova etapa dins del moviment independentista basada en la unitat i la reconstrucció d’una majoria social», de girar full després d’uns anys marcats per la desmobilització i les tensions internes, «en un moment en el qual el país se’ns desfà a les mans».

Res de nou sota la capa del sol, velles frases desgastades per un ús contumaç que no permet aprendre dels errors. Se subratlla el paper central de l’ANC com a «moviment popular fort i transversal» i s’assegura que «tenim més motius que mai per assenyalar la independència com a l’únic camí» per construir «un país lliure, pròsper, democràticament i socialment avançat».

El ple del secretariat nacional va escollir Vila com a nou president amb 39 vots dels 58 emesos, superant així la majoria qualificada de dos terços necessària en primera votació.

S’ha de tenir en compte que l’actual secretariat nacional tenia llocs vacants fins a arribar als 77 llocs, posant de relleu la desafecció existent a les mateixes files.

Així, a correcuita es va haver de convocar la reunió quan el passat 28 d’abril Lluís Llach va anunciar que no optaria a la reelecció com a president de l’ANC per al mandat 2026-2028 per motius de salut. Malgrat tot, com qui se’n va, però es queda, Llach continuarà formant part de la direcció de l’entitat com a vicepresident.

En una entrevista, el nou president fuig d’estudi quan se li pregunta si es reuniria amb l’extrema dreta d’Aliança Catalana: «Els passos que faré els pactaré amb el secretariat nacional… Però, en tot cas, repeteixo, quan fem un missatge l’adrecem, primer de tot, a la gent… I si aquest missatge té una part susceptible de ser escoltada pels partits, l’adrecem a tots els partits… T’ho puc dir claríssim: nosaltres som absolutament contraris a qualsevol actitud xenòfoba i absolutament contraris a qualsevol actitud que ens negui el dret d’autodeterminació. Un es pot reunir amb un altre amb molts objectius. Un es pot reunir amb un altre per dir-li tot allò que els separa».

I continua: «No ho decideixo jo unilateralment, amb qui em reuneixo...I és amb aquest secretariat nacional que democràticament decidirem quines relacions hem d’establir i quan les hem d’establir».

Per últim, surt per la tangent: «L’Assemblea té un únic objectiu, que és la independència. Ara, això ho fem dins un marc que, com he dit, és el dels drets humans i dels drets dels pobles i les nacions reconeguts internacionalment. I als partits els diem que no té cabuda a casa nostra aquell que no accepta aquest marc». Massa ambigüitat, Sr. Vila.

Subscriu-te per seguir llegint