C. E. Besalú 1922 , feina feta i tornem-hi!!

La història de la infermeria ha estat una història de silenci. Durant anys hem estat invisibles perquè se’ns exigia treballar sense qüestionar ni reclamar. Una professió predominantment femenina, el que afegeix a l’equació el poc valor que la societat ha donat a les feines «de dones».

Alguns gestors i col·lectius ens han volgut una professió imprescindible però subordinada, econòmica, ﬂexible i poc reivindicativa. El lideratge i la presa de decisions han quedat en mans d’altres categories que no han volgut cedir uns espais que els hi han permès certs privilegis.

Aquest context ha estat injust i perjudicial. No només per a les infermeres i infermers, sinó també per a les cures, per als pacients i per al conjunt del sistema sanitari.

Aquest 12 de maig, Dia Internacional de la Infermera, trenquem aquest silenci. Enderroquem un mur aixecat per interessos egoistes i alcem la veu per la professió, per les persones que cuidem i per la sanitat.

No callem és el nostre lema. Expressa una actitud clara i decidida: reclamem el lloc que ens correspon pel nostre nivell de formació, competències i responsabilitat. No volem privilegis. Volem allò que correspon.

No callem perquè som insuﬁcients, perquè treballem amb una sobrecàrrega estructural i amb una temporalitat abusiva. No callem perquè patim agressions, perquè la conciliació és gairebé impossible i perquè molts entorns de feina no són segurs.

No callem perquè massa professionals acaben marxant o abandonant la professió, mentre la nostra salut física i emocional es deteriora a força de torns, nits, caps de setmana i festius.

I no callem perquè aquesta realitat té un impacte directe en l’atenció: més riscos, més complicacions, més reingressos i menys seguretat per als pacients.

Tot això en un sistema sanitari infraﬁnançat, tensionat i sovint utilitzat com a arma política, lluny de les necessitats reals dels professionals i de la ciutadania.

Avui defensem les cures i els nostres drets. Garantir condicions dignes és garantir salut. Sense infermeres ben tractades, no hi ha futur per a la sanitat ni per a les persones. n

El Besalú va néixer, de veritat, l’1 de gener de l’any 1922, legalitzat per la FCF, després de moltes experiències, i això sí, mai producte d’un sol partit de costellada quan tot s’hi valia per presumir d’orígens i identitats. Dit això, lluny de pretensions alliçonadores, em cal dir que com d’altres clubs ja hem escrit la nostra pròpia història, farcida d’alegries i algun desengany.

Recentment, els anys 2022 i 2023, vàrem baixar als inferns per algun error nostre de planificació i circumstàncies diverses, fet que ens va abocar amb dues temporades seguides a perdre dues categories i anar a petar (amb tots els respectes) al cul del futbol, on ens esperaven camps hostils, amb esbroncades garantides i algun escarni difícil de pair. Prou bé que se’n van fer ressò els mitjans futbolístics comarcals i de la província d’escampar la davallada. Però senyors, és cert que el futbol sempre dona noves oportunitats i el Club Esportiu Besalú 1922 ha sabut aprofitar-les assolint els anys 2024-2025 amb una perfecció absoluta gaudir de dos ascensos consecutius, fet que no sovinteja massa per aquests mons de deu.

Felicitats a la Junta, al seu president, entrenador, jugadors, futbol base i simpatitzants del club. Desitjo de tot cor, i per justícia esportiva, que ara sí, després del gris seguiment d’aquestes dues últimes temporades, els mitjans que ens oferiu imatges, paraules i lletres, hi doneu la rellevància i protagonisme que mereix aquesta nostra resurrecció inqüestionable.