Els esclats

Pot no agradar-te el futbol, o estar-ne desencantat perquè has volgut deixar de patir, però pots admetre que és un espectacle apassionant que cohesiona sentiments i juga un paper fonamental a les vides de moltes persones. Te’n pots distanciar emocionalment i igualment somrius amb les fites dels equips amb els que t’identifiques, alegrar-te per la gent que ho viu intensament i creure que sort en tenim, d’aquestes celebracions col·lectives. Els clubs esportius són, en molts casos, una representació molt fidel de la societat que els embolcalla, amb les seves victòries i derrotes, amb les seves proeses i també amb les seves imperfeccions.

Però el que no és de rebut és que un club, que al capdavall té una responsabilitat amb la comunitat humana que el fa possible, es converteixi en una estampa del pitjor de la nostra espècie. Hi ha temes que s’han de treballar més enllà dels escuts i les procedències, com el racisme als camps o l’excessiu control mediàtic de determinades realitats personals, però que els jugadors d’un mateix equip es fotin d’hòsties (sona groller, però dit així s’entén millor) demostra que el problema que tens com a club és molt profund i preocupant.

Ho és pel fet en si mateix, inadmissible per la vocació de referent generacional que tenen aquests jugadors, però també per la tèbia i lamentable reacció d’una directiva que sempre ha actuat com la versió d’Hacendado de la família Soprano. Més enllà de les antipaties que pugui generar, el Madrid té qui el segueix i el venera, i en cap cas hauria de permetre que els esclats de violència acabin sense unes conseqüències realment severes per als seus protagonistes.

Hi ha qui ho podria veure com un símptoma de la seva idiosincràsia o també dels nostres temps tan convulsos, però al final l’explicació és molt més senzilla: es peguen perquè no saben gestionar els egos del vestidor, perquè tenen un contrastat mal perdre i perquè formen part d’un projecte (pèssimament) dirigit per un malvat de (mala) pel·lícula de James Bond.

Subscriu-te per seguir llegint