Els extraterrestres i Donald Trump

Si l’ésser humà deixés el prejudici de l’etnocentrisme, deixés de ser tan cregut pensant que és el centre del món, acceptaria que aquests universos tan formosos, que floten en el cel, no s’han fet només per al gaudi dels nostres ulls; no estem sols i hi ha vida intel·ligent en altres planetes, no som els escollits de la creació divina per culpa de com es varen comportar els nostres primers pares i els seus fills, Caín i Abel, que van ser un mal exemple per haver comès un crim fratricida esquitxant amb sang l’Antic Testament, primer llibre sagrat. Quatre dies en el paradís terrenal i es maten.

Per altra banda, segurament, Déu, que com a arquitecte va acabar l’obra fa 4.500 anys, va fer una gran feinada, atès que no és senzill crear tants cossos celestes: asteroides, planetes satèl·lit i cometes; segur que va haver de dedicar-hi molt de temps i segur que va repartir vida intel·ligent en molts mons, encara que fos per la curiositat en voler comprovar com es comportarien situats a la quinta forca.

Cert que anava atrafegat generant coses, però després, quan va veure el món bonic i acabat, va meravellar-se, i com diu en el Gènesi va descansar perquè era diumenge; es complagué perquè l’esforç valia la pena i el nostre planeta Terra, que fou el primer astre creat, li serví de model per edificar tots els altres. Abans d’anar-se’n va situar en el centre del Paradís Terrenal, de la creació, a Adam i Eva, que el van decebre i per culpa seva ens hem de guanyar el pa amb la suor del front.

Déu va ocupar-se de construir nous sistemes galàctics i segurament també va sembrar en alguns planetes vida intel·ligent i imitant el nostre, que hauria de ser el planeta Aigua, que és el material més abundós i va posar en la nova geografia creada espais erms i conreables, aigua, mars, oceans, rius, cels, dia i nit, muntanyes encadenades formant llargues i altes serralades, valls, planures, arbres i tota mena d’animals, peixos i aus. Un univers perquè els humans i els extraterrestres s’hi sentissin còmodes i el cuidessin com si fos un jardí.

Una de les teories de la ciència-ficció, que he aplicat alguna vegada a la cosmologia de Plató, assegura que uns éssers superiors van baixar al planeta Terra i van ajudar amb avenços tècnics als inques i als egipcis a construir piràmides. Si per a Plató pensar és recordar les essències del món superior, de l’Eidòs, aquesta teoria es correspon harmoniosament amb el que feia E.T., l’extraterrestre, el gran invent del director S. Spielberg, que evocava amb nostàlgia la terra dels pares. Es podria dir que el Demiürg, el deu platònic, és l’E.T.

Donald Trump ha triat el 8 de juliol, no sé si ho ha fet a posta perquè se celebra el dia Mundial de l’Alegria, per informar i ensenyar fotografies de la NASA sobre platets voladors, OVNIS. Al juliol haurà complert vuitanta anys i potser no se’n recordarà.

Tinc ganes de veure aquests documents desclassificats que confirmaran o no la hipòtesi sobre l’existència d’éssers superiors, que sempre ens han ajudat a ser més bones persones.

Per a un grup d’ancians del meu poble mai van ser una suposició els OVNIS sinó una veritat indubtable; els diumenges es reunien en el Cafè Parroquial per comentar les actuacions benèfiques dels extraterrestres durant la setmana; els escoltava bocabadat, amb respecte, no com altres que els desqualificaven titllant-los de llunàtics, perquè ells presentaven els marcianets bons i beneficiosos per a la humanitat, de tal forma que si s’havia produït un accident de tren amb pocs morts era per la intervenció dels seus amics celestes; veien sovint passar OVNIS, fins i tot un avi va notar que algunes nits un aterrava en el prat prop del seu mas rural.

El primer cas estrany d’un possible OVNI el trobem en el profeta Elies que va ser endut al cel en un carro de foc. Segons el text bíblic no va morir de forma natural. Mentre caminava i parlava amb el seu deixeble, de sobte va aparèixer un carro de foc tirat per cavalls encesos, que els va segrestar tot pujant al cel enmig d’un remolí.

La creença en sers superiors la trobem fa més de dos mil anys entre els filòsofs grecs: Demòcrit i Epicur ja especulaven que com l’univers és infinit hi pot haver altres mons habitats. No tenien proves, però era una conclusió intel·lectual basada en la idea que els àtoms i l’espai no tenien límits. I un espai tan immens seria desaprofitat si no hi existís vida eixerida.

Al Renaixement i amb la revolució científica del filòsof Giordano Bruno (segle XVI), la idea torna amb força: ell defensava que les estrelles eren altres sols i que podien tenir planetes amb vida. Aquesta visió era tan radical que li va costar la vida (va ser executat el 1600, la inquisició el va cremar en una plaça pública).

Bertrand Russell va escriure amb humor anglès tan característic a La perspectiva científica i és ben cert el que va dir: «Després del que li va passar a G. Bruno i a G. Galilei, cap italià va dedicar-se a la filosofia».

Subscriu-te per seguir llegint