Vaga del professorat contra l’educació de l’alumnat?

Durant la vaga educativa dels dies 19 i 20 de març d’aquest any, la qual ha resultat productiva per al professorat, la direcció de l’Escola Verd de Girona va decidir que l’alumnat no pogués disposar ni fer ús de llibres, llapis i paper. Em sembla una interpretació abusiva del dret de vaga i un menysteniment del dret fonamental a l’educació.

També per ordre de la direcció, les aules de l’Escola Verd van romandre tancades durant les jornades de vaga. Tinc constància que hi ha diverses famílies molestes per com es va gestionar la vaga al centre esmentat. Tal com fan algunes escoles, convindria que l’alumnat disposés d’algunes aules i, alhora, que el professorat organitzés un mínim d’activitat docent més enllà d’una mera custòdia de les criatures al petit patí de l’escola.

L’Ordre per la qual es garanteixen els serveis mínims prové del Departament d’Empresa i Treball, per bé que el Decret 120/1995 preveu que prèviament es demani informe al departament afectat, que en el cas que ens ocupa és el d’Educació i Formació Professional. En efecte, la falta d’una bona col·laboració entre departaments podria anar en detriment d’una bona ponderació entre el dret a l’educació i el dret de vaga, ambdós drets fonamentals recollits, per aquest ordre, als articles 27 i 28 de la Constitució.

És doctrina general que els drets fonamentals no són absoluts i que, per tant, cal interpretar-los de manera proporcionada. Concretament, el mateix article 28 obliga que la llei estableixi garanties per a assegurar el manteniment dels serveis essencials de la comunitat. En comptes de pronunciar-se sobre els serveis educatius essencials que garanteixin una mínima preservació del dret a l’educació, l’Ordre en qüestió únicament es pronuncia sobre la quantitat o ràtio mínima de personal docent que cal que presti els serveis mínims.

En el cas de l’ensenyament infantil, de primària i secundària, l’Ordre preveu la simple «presència» d’un membre de l’equip directiu per cada centre i d’un docent per cada tres aules, sense especificar mínimament en què consisteix i què ha de garantir un servei essencial mínim en l’àmbit docent-educatiu.

És a dir, l’Ordre només es pronuncia sobre quants docents han d’estar presents i no pas sobre què han de fer o garantir. Aquest silenci deixa la qüestió del què en mans de la direcció de cada centre. Ara bé, que la direcció sigui la competent no implica que pugui resoldre allò que li plagui: cal que consideri i ponderi els diversos drets i interessos que estan en joc.

De cara a les pròximes jornades de vaga, s’hauria de permetre que, com a mínim, l’alumnat pugui llegir i escriure, encara que sigui de manera individual i sense supervisió. Altrament dit, cal rebutjar la prohibició de gaudir de llibre, llapis i paper. Si els centres no són prou raonables o responsables, potser caldrien ordres més concretes i controls més estrictes.

Simbòlicament, l’escola no pot esdevenir, tampoc en temps de vaga del professorat, un espai on es veti llegir i escriure a l’estudiantat.

Subscriu-te per seguir llegint