A un magnicidi de l’empat

Fa ja setmanes que no es produeix cap atemptat contra en Trump, deu ser que no ho necessita, o tal vegada li ha passat per alt, si aquest home fa tota la pinta d’haver d’apuntar-s’ho tot o se n’oblida fins i tot d’on viu, com no ha d’oblidar que divendres toca atemptat. La veritat és que l’últim va deixar força a desitjar, va ser poc espectacular, o potser és que l’anterior, el del tret a l’orella, va deixar el llistó tan alt que ara tot ens sembla poca cosa, allò sí que va ser apoteòsic, fins i tot se’n van fer pòsters. En canvi, un pobre paio armat fins a les dents que intenta entrar corrent, sense aconseguir-ho, en el saló on sopa el president, és un intent de magnicidi molt millorable, sembla mentida que aquests americans hagin aixecat una indústria de l’espectacle a Hollywood (tinc dubtes que la paraula «magnicidi» sigui aplicable a Donald Trump, és un terme que evoca grandesa, i no precisament la física, que és l’única a la qual podria acollir-se el president).

El tir al blanc és una tradició americana, tan arrelada com el pastís de poma, en cap altre lloc del món -tret que hi hagi guerra- es practica amb el mateix entusiasme, sovint ja des de l’escola, com poden testificar centenars de cadàvers d’alumnes i professors. Cert és que també es dispara als negres, però en aquest cas solen fer-ho agents de policia, és a dir, funcionaris ja especialitzats en la matèria, per tant, el mèrit -que n’hi ha, no el negarem- és bastant menor.

Pel que respecta a enviar a l’altre barri presidents en actiu, Espanya guanya als Estats Units per 5 a 4 (almenys fins al moment d’escriure aquest article, no és descartable que un tirador amb bona punteria hagi modificat el marcador abans que vostè el llegeixi), un resultat ajustat, si es vol, però que no permet tenir dubtes respecte del nostre desamor per l’autoritat. Els punts espanyols els van aconseguir, malgrat ells i per aquest ordre, Prim, Cánovas, Canalejas, Dato i Carrero, al cel siguin, i els nord-americans van ser cosa -també involuntària- de Lincoln, McKinley, Garfield i Kennedy, al cel siguin també, si bé només Kennedy en el dels catòlics. El mateix resultat es va donar fa poc en l’anada de la semifinal de Champions entre el PSG i el Bayern, i el món va qualificar aquell partit d’«oda al futbol», així que amb igual mo tiu podem qualificar d’oda al magnicidi aquest enfrontament entre Espanya i els Estats Units, amb dos equips llançats a l’atac en favor de l’espectacle. Com en tot bon partit que es preï, hi ha hagut per tots dos bàndols intents que no han fructificat, el que vindria a ser en el futbol un xut al pal, com per exemple els atemptats contra Reagan i contra Aznar, als quals guardi Déu molts anys, especialment a aquest, perquè aquell ja està a la seva vora. Deixem de banda en aquest campionat els magnicidis que han acabat amb reis, som honrats i no inflarem ara el nostre marcador amb l’assassinat de Sancho II de Castella i altres de semblants, seria la cançó de l’enfadós, i a més a més, els nord-americans podrien apuntar-se per igual motiu la mort violenta d’algun cap indi, algun n’hi deu haver, a veure què diu la IA, mira, Cavall Boig sense anar més lluny. No, per a evitar suspicàcies, millor comptabilitzar només els presidents de govern.

Seguim 5-4 des dels anys 70 quan, amb un salt impecable, Carrero va posar Espanya per davant, si bé més de mig món està desitjant que Trump aconsegueixi el punt de l’empat. Mentre això no succeeix, Trump, com a bon nacionalista americà, al seu torn també practica la tradició del tir al blanc, tot i que, com que té bon cor, ho fa des de lluny, sense veure la cara de les nenes que mata a l’Iran, i si per casualitat li arriba la imatge d’alguna d’aquestes cares, gràcies al mísil estarà degudament separada del seu cos, cosa que sempre és un alleujament. Disparar de prop fa lleig, és molt més humà bombardejar des d’un avió una escola de primària, això el món ho tolera molt millor que a un paio amb una pistola intentant matar al president en un tiberi oficial. A qui se li acut espatllar així un sopar de gala, i a més a més, abans de començar-lo, aquestes coses es fan a les postres.

Subscriu-te per seguir llegint