Parlem d’ensenyament

Vaig viure de prop el naixement del moviment de mestres Rosa Sensat i les primeres escoles d’estiu dels anys 70 en les quals vaig participar com a professor de didàctica de les matemàtiques i en documents i assemblees en què es debatia el futur de l’ensenyament. Un any vaig fer de moderador dels debats sobre ensenyament per al grup de castellanoparlants que venia a les escoles d’estiu per treure al nas a una experiència pionera que, a les seves terres, encara no havia pres cos. Anys més tard vaig ser membre de la Junta del Col·legi de Llicenciats des d’on s’organitzaven les escoles d’estiu de batxillerat i estudis sobre la problemàtica de l’ensenyament. Amb aquesta experiència i veient el panorama actual de l’ensenyament em sento decebut per la vaga de mestres que preconitzen Ustec i altres sindicats i que no té el suport de CCOO ni d’UGT que van pactar amb el departament un acord sobre millores a implementar.

Si hagués de fer un diagnòstic de la problemàtica de l’ensenyament bàsic d’aquest moment a Catalunya crec que, a més dels problemes d’aprenentatge de les diferents matèries i de les competències típiques de l’ensenyament de sempre, més les que són fruit de la societat actual, un problema bàsic és el de l’atenció que requereixen els alumnes procedents d’altres cultures que tenen una presència molt important a les escoles catalanes (prop d’un 18% si comptem els nascuts a fora i entre el 30% i el 40% si hi afegim els fills d’immigrants de primera generació nascuts a Catalunya), i que no té una distribució uniforme ni per zones geogràfiques ni per escoles essent més alta a les públiques que a les concertades o privades. Dit altrament, l’educació és un dels llocs per on els nens/nenes, fills d’immigrants, entren en contacte amb Catalunya, mentre mantenen una relació, més o menys estreta, amb el món dels seus pares. A l’escola és on aprenen a conviure amb altres alumnes de diferents orígens i amb els alumnes d’origen català. L’escola i el poble o barri on viuen són els llocs on els immigrants se senten o no acollits i on s’està configurant la societat del futur i si la societat serà tolerant o polaritzada. Aquest juntament amb el tema dels aprenentatges i les competències dels alumnes són els principals reptes de l’ensenyament.

L’ensenyament és a més un servei públic obligatori que, com a tal, està sotmès a avaluació social. La societat és qla que determina el seu programa i els objectius i recursos que hi vol destinar. Això em porta a fer-me dues preguntes bàsiques: 1) Per què la plataforma de la vaga no parla dels objectius de l’ensenyament i dels mitjans i formació necessaris per aconseguir-los? 2) Per què la vaga té, sobretot en temes econòmics, uns objectius maximals molt més enllà dels acords entre les seccions d’ensenyament de CCOO i UGT i la conselleria i per què es fa la vaga ara quan la conselleria ha posat sobre la taula un pla de millora? Em sento identificat amb la reivindicació de disminució de ràtios coherent amb un tractament d’un alumnat cada cop més divers i que ja figurava en el pacte amb CCOO i UGT, però no em sento especialment atret per la reivindicació d’uns augments salarials que crec desproporcionats, que dupliquen els firmats en l’acord amb CCOO i UGT. Els augments del pressupost d’ensenyament sols es poden donar si el Parlament aprova els pressupostos que s’estan negociant i si una majoria del Parlament estima raonable un cert augment de la partida d’ensenyament. Afegeixo que en la plataforma d’Ustec i altres sindicats, convocants de les vagues d’aquests dies, no veig cap referència a la necessitat de millorar les competències en educació dels docents, és a dir, a un pla de formació dels professionals. No entren en els objectius dels sindicats convocants la formació i l’avaluació de l’educació?

Resumint, em sembla que els convocants de les vagues criden molt per acabar demanant, més enllà del que el departament ha firmat amb CCOO i UGT, un simple augment de sou (han fet declaracions dient que un augment de 400-500 euros mensuals en el sou acabaria amb les vagues) i cap demanda en formació i professionalitat dels educadors, una cosa absolutament necessària si es vol, de veritat, millorar la qualitat de l’ensenyament.

Per acabar, voldria defensar un món de regles internacionals que encara que no siguin executives (cap organisme internacional, sigui l’ONU, l’OMS, l’OMC, etc. No pot imposar les seves decisions), ens permeten organitzar-nos amb un ordre compatible amb les llibertats defensades en la declaració dels drets de l’home. Em sento orgullós de què l’OMS demanés a Espanya de resoldre el cas del creuer que portava gent contagiada per hantavirus i que Espanya acceptés el repte. Les felicitacions de l’ONU, la Comissió Europea i l’OMS són un reconeixement al sistema sanitari espanyol i a un món que defensa les regles internacionals vigents i que el govern d’Espanya les respecti.

Subscriu-te per seguir llegint