El ximple de la bici i les escales

A les xarxes socials, on si no, ha tornat a fer-se gran l’enèsima polèmica per la convivència entre el ciclisme i la ciutat de Girona. La viralització d’un ciclista enfilant-se, sense baixar de la bici, per les escales de la Pujada de Sant Domènec, ha aixecat un munt de crítiques. Una polèmica que, tot i «l’expedient» anunciat per Lluc Salellas, és molt probable que acabi en res. O en poc més que res. Com la majoria de polèmiques que es fan grans a les xarxes i acaben desapareixent quan n’apareix una altra de més nova. El ciclista, un ximple, com ximples hi ha també entre la gent que va a peu, en cotxe o en bus, va pujar en bici per on no hauria d’haver pujat. Simplement per fer el fatxenda anant cap a una de les moltes cafeteries ciclistes que hi ha al Barri Vell. Això vol dir que els ciclistes, així en general, no respecten la ciutat? Que el ciclisme és perjudicial per a la ciutat?

No. Vol dir que el ciclista, aquell ciclista, va fer el que no havia de fer. Fa uns anys, el fill d’una respectable família gironina de tota la vida va pujar amb un quatre per quatre les escales de la Catedral. I en aquell moment ningú va arribar a la conclusió que els fills de famílies gironines de tota la vida o els tot terreny fossin el gran mal de la ciutat. El monocultiu de negocis ciclistes al Barri Vell genera tensions, sobretot en el preu de l’habitatge. Això és innegable. Però el balanç global de l’enamorament del ciclista d’elit amb Girona -el que arrenca amb Johnny Weltz, popularitza Lance Armstrong i deriva en el boom cicloturista actual- ha estat molt positiu per a Girona. Un balanç positiu que ja voldrien, per a elles, moltes altres ciutats. I més ara que el ciclisme d’elit viu un dels moments de més popularitat de la història, amb estrelles com Pogacar, Van der Poel -a qui fa poc es va veure per carreteres gironines- o un Paul Seixas que, a pocs quilòmetres d’aquí, milions de francesos estan ansiosos de veure què pot fer en el proper Tour.

Al ximple de la Pujada de Sant Domènec, que se’l multi, si és possible identificar-lo. A ell, no a tots els ciclistes.

Subscriu-te per seguir llegint