Apunts florals

Dues bones noticies varen fer possible l’engegada del gran aparador de la ciutat de les meravelles com és l’exposició Girona Temps de Flors. Per una banda, les brigades municipals que havien de posar a punt els diferents muntatges florals i havien amenaçat en declarar-se en vaga varen poder arribar a un acord. Però encara quedava pendent l’altre conflicte, segurament encara més difícil de resoldre perquè afectava a l’empresa privada Girona+Neta, els treballadors de la qual amenaçaven de convertir les fragàncies florals en una pudor insuportable. En aquest cas, a dos dies de la inauguració s’anunciava que l’empresa accedia als increments salarials i a les millores que ja feia més d’un any es negociaven. En ambdós casos, és evident que la proximitat de la Mostra floral havia servit per accelerar l’acompliment d’unes demandes laborals que potser eren prou raonables i, per tant, no calia posar la ciutadania com a subjecte passiu d’un possible espectacle llastimós i insalubre amb uns barris plens de merda fins a dalt.

Finalment, però, la inauguració es va poder celebrar com era prevista als Jardins dels Alemanys amb un públic reconeixement a l’esforç i dedicació de l’Associació Amics de les Flors que, certament, va fer possible que aquella idea esbojarrada del regidor del PSC Josep Mª Birulés de repartir escenaris aprofitant la monumentalitat, els patis i els racons del Barri Vell com a substituts de la nau gòtica de Sant Domènec i, abans, la romànica de Sant Pere de Galligants que havien acollit edicions anteriors, fos al capdavall una realitat i, malgrat alguns recels inicials, ben aviat va revelar que la proposta de l’arquitecte posat a polític anava arrelant amb una força imparable.

Naturalment, amb el pas del temps s’han anat incorporant noves propostes, espais que s’aprofitaven per obrir i adequar amb un muntatge floral, ja fos una antiga mina subterrània a Torre Gironella o un refugi de la guerra civil al Jardí de la Infància. També s’ha eixamplat i s’ha expandit cap als barris amb implicació d’associacions de veïns tot i que en absolut ha fet minvar l’allau de visitants al Barri Vell, origen i raó principal d’una aposta col·lectiva de ciutat.

Així i tot, els muntatges que segueixen al capdavant del rànquing popular són les escales de la Catedral, que enguany incorporava un homenatge a Antoni Gaudí en el centenari de la seva mort i, sense moure’ns gaire, convé endinsar-se als soterranis i contemplar l’espectacularitat del projecte que allí s’hi ha instal·lat. Els Banys Àrabs segueixen essent un focus d’atenció que genera lògiques cues humanes per admirar la perfecte simbiosi de flor i monument. A l’escalinata de Sant Domènec hi ha el projecte «El creixement de la Primavera» i a la plaça del Vi s’ha optat per un interessant muntatge «Entre el dia i la nit». Sense anar gaire lluny trobem dos petits racons que la màgia de la flor ha recuperar com és l’antiga barberia Roig i el local dels mobles Nierga que ha cobrat nova vida amb «el llit de la donzella»! En el meu recorregut m’ha interessat el muntatge de MIFAS al vestíbul de l’Ajuntament, també el racó sobre l’escoltisme a Casa Carles però especialment el de l’avinguda Sant Francesc on l’Associació Gironina del Parkinson ha impulsat el muntatge «La tulipa símbol de Parkinson» on la flor ens apropa i ens interpel·la sobre aquesta malaltia.

L’allau de visitants vinguts d’arreu, d’ací, d’allí i de més enllà, gairebé ha desbordat les costures d’un Barri Vell ja tensionat, però la bona organització ha fet que no s’haguessin de registrar problemes greus L’expansió pels barris ha estat ben rebuda pels veïns tot i que alguns visitants s’han queixat d’unes distàncies excessives mentre feien el simbòlic petó al cul de la lleona enguany convenientment ornamentada com els ponts que creuen l’Onyar. Naturalment, els restaurants han fet el «maig» però cal lamentar que la crida de l’Associació d’Hostaleria de Girona per fer propostes conjuntes i coordinades no hagi tingut el ressò gremial que es mereixia. Demà, però, es clourà aquesta nova mostra floral que serveix perquè alguns col·lectius protestin i es facin sentir però també perquè Girona exhibeixi la seva millor versió de ciutat oberta, solidària i acollidora.

Subscriu-te per seguir llegint