Dolor

El diccionari de l’IEC defineix el dolor com «Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.» I no s’oblida d’afegir que també és un sentiment de pena, comparable al sofriment físic. Conviure amb el dolor forma part de la condició humana. El dolor és un avís desagradable que el cos ens dona, l’exemple més habitual és que si posem al dit a una planxa calenta i no sentíssim dolor per la cremada les conseqüències serien devastadores.

Però, més enllà d’aquests necessaris avisos desagradables, més enllà dels dolors puntals i passatgers (anar descalç i topar amb el dit petit amb el peu del llit!) o patir un mal de queixal, sabent que serà un patiment passatger, hi ha persones que han de conviure amb un dolor crònic més o menys intens i invalidant de manera permanent en la seva vida quotidiana. Un dolor que amarga la vida. I la ciència mèdica que tant avança, no troba la manera d’eliminar o minimitzar aquest patiment constant. En molts casos no hi ha analgèsics convencionals o sofisticats que hi valguin. La maleïda fibromiàlgia és un bon exemple d’un patiment crònic que la medecina no acaba d’explicar ni mitigar. I les persones que hi conviuen -moltes més dones que homes- pateixen, a més, la crueltat que hi ha gent que no ho acaba d’entendre i ho atribueix a una malaltia mental, quan no inventada. De fet, si fos així, cosa que sabem que no és, no canviaria gaire perquè el patiment hi seria igualment.

I les unitats del dolor treballen i treballen però no se’n surten. Si uns científics fossin capaços de crear un medicament que eliminés aquest mal, anirien directe al premi Nobel i seria just que es convertissin en les persones més riques del món. Però de moment, s’han de limitar a posar-hi pegats. Recomanar un estil de vida saludable, fer exercici i buscar ajuda psicològica. Per dir-ho de manera vulgar: agafar-s’ho bé. Als primers minuts de l’excel·lent pel·lícula Lawrence d’Aràbia, veiem al protagonista jugant amb un llumí encès i deixant que la flama s’apagui als seus dits. Quan li pregunten com és que no sent dolor els diu que sí que en sent. On és el truc, doncs? Li diu el seu interlocutor. La resposta de Lawrence és el que sembla que pot donar, ara per ara, la medicina als qui pateixen aquesta malaltia: el truc consisteix en que no t’importi el dolor. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint