Menys ingenuïtat i més educació

Durant massa temps hem tractat l’educació financera com una qüestió secundària, gairebé reservada a especialistes. Però avui qualsevol ciutadà rep missatges sobre inversions, fiscalitat, criptomonedes, préstecs o productes bancaris. I els rep a través de canals on la frontera entre informació, publicitat, engany i manipulació és cada vegada més difusa. Sense una base mínima per entendre riscos, contrastar fonts i desconfiar de promeses massa bones, la ciutadania queda exposada.

Una de cada tres estafes financeres són suplantacions d’identitat, sobretot de persones físiques (45,5%), entitats privades com bancs (27,3%) i entitats públiques (15,2%). Així ho conclou un estudi del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) fet en col·laboració amb la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona.

Els economistes catalans han anunciat la posada en marxa de l’Observatori de les Fakes d’Economia i Empresa, que tindrà un canal de denúncia amb interlocució amb la Comissió del Mercat de Valors i els Mossos d’Esquadra. Però seria un error pensar que la solució vindrà només de la persecució del frau. La gran batalla s’ha de lliurar abans: en la prevenció, en la verificació i, sobretot, en l’educació econòmica. Però la promesa de guanyar poc en molt temps continua essent massa llaminera, fins i tot per a persones suposadament formades. A Girona, en tenim exemples prou recents. I sinó que els hi diguin a les víctimes que van perdre desenes de milions d’euros gràcies a les promeses del subhaster Jordi Cuxart o del fals broker Iban Juvanteny. Per cert, aquest últim encara està pendent de judici cinc anys de pagar una fiança per evitar la presó provisional.

Subscriu-te per seguir llegint