En el moment més necessari

Ens havíem queixat les darreres jornades -i amb raó- de la poca intensitat amb què el Girona FC havia jugat els darrers partits de lliga, mentre l’aigua començava a arribar a l’altura del coll. Però de la mateixa manera, s’ha de reconèixer el mèrit que té haver empatat ahir contra la Reial Societat quan pitjor s’havia posat tot plegat.

Als resultats fets pel Girona FC en les darreres jornades, s’hi havien ajuntat els que en les últimes hores havien assolit diversos rivals directes, que deixaven l’equip de Míchel en places de descens, i podia semblar que fins i tot un pel deshauciat. Això era el mateix que dir, que els gironins havien de reaccionar per força si no volien entrar amb el peu canviat a les dues darreres jornades de lliga. I es va empatar.

En aquests moments ja no cal valorar si l’empat va arribar amb millor o pitjor futbol, o si va ser més o menys merescut; a hores d’ara l’única cosa que compta és sumar punts per intentar escapar de les brases. I l’equip de Míchel ho ha fet en el moment més complicat i alhora en el de més necessitat, repetint allò que ja va fer amb les tres victòries seguides a l’inici de 2026, que trencaven una primera part del campionat per oblidar i que permetien sortir d’un descens on els de Montilivi s’havien enquistat. Segurament seran els dos moments claus d’aquest curs, si la cosa acaba bé.

De moment, quaranta punts no donen ni molt menys la tranquil·litat definitiva, però permeten enfocar els partits de diumenge al Metropolitano i l’últim a casa contra l’Elx, sabent-se amb opcions de dependre d’un mateix, cosa que pot fer que les cames no tremolin del tot. Tot i que això difícilment evitarà un cara o creu contra l’Elx d’aquí a deu dies, perquè pot tenir-hi molt a veure el goal average.

Però ara n’hi ha d’altres amb més presses.

Subscriu-te per seguir llegint