Parla de cor a cor

Poques vegades un Papa havia explicat amb tanta claredat i sensibilitat què representa realment la classe de Religió dins l’escola. El discurs del Papa Lleó XIV als professors de Religió Catòlica és, probablement, una de les reflexions més humanes i intel·ligents que s’han escoltat en els darrers temps sobre el paper dels educadors. Tots aquells que tenim relació amb alumnes de Religió hi podem trobar paraules senzilles, comprensibles i profundes alhora. El Papa no parla des de la teoria ni des de la confrontació ideològica, sinó des de la convicció que educar és, abans que res, acompanyar persones.

Amb el lema Cor ad cor loquitur —el cor parla al cor—, el Pontífex reivindica una educació que no es limiti a transmetre coneixements, sinó que ajudi els joves a descobrir sentit, interioritat i valors. En una societat accelerada, plena de pantalles i de soroll, el Papa recorda que molts alumnes viuen hiperconnectats, però interiorment sols. Saben moltes coses, però sovint ningú no els ajuda a escoltar-se a si mateixos.

És aquí on la classe de Religió continua tenint un valor específic i necessari. I el més interessant és que el Papa ho explica amb un llenguatge tan pedagògic i humanista que, en alguns moments, fins i tot podria semblar una reflexió sobre l’ètica o sobre l’educació en valors. Però la diferència hi és: la Religió no només transmet uns principis morals, sinó que obre la porta a les grans preguntes de la vida, al sentit de l’existència i a la dimensió espiritual de la persona.

Quan és ben ensenyada, la Religió no és adoctrinament. És cultura, història, art, pensament i humanisme. Costa entendre Europa, la nostra literatura o gran part del patrimoni cultural sense el fet religiós. Però, sobretot, costa entendre l’ésser humà si ignorem la seva necessitat d’esperança, de transcendència i d’interioritat. El Papa també demana mestres creïbles, propers i coherents. Professors que no imposin, sinó que acompanyin. Que escoltin més que no pas sermonegin. Els alumnes —diu— no necessiten adults perfectes, sinó adults autèntics.

Enmig del debat recurrent sobre la Religió a l’escola, el discurs del Papa Lleó XIV aporta serenor i profunditat. Sense estridències ni superioritats, defensa una idea molt senzilla: una educació completa no pot oblidar el cor de les persones. Perquè educar continua essent, al capdavall, parlar de cor a cor. I potser aquesta és la gran lliçó d’aquest discurs: recordar-nos que l’escola no pot limitar-se només a formar alumnes competents, sinó també persones amb consciència, sensibilitat i esperança. En temps de tanta pressa i superficialitat, no és poca cosa.

Subscriu-te per seguir llegint