Junts i la moció de censura

He explicat sovint que l’objectiu de la política econòmica d’Espanya era créixer per poder admetre més deute. És un cercle pervers: faig créixer l’economia per abaixar lleugerament la ràtio deute/PIB i així, amb el nou deute, el país pot créixer més. Però, com passa en el moviment continu, aquest bucle arribaria un moment que s’aturaria. Llavors calen impulsos externs per fer que es mantingui. Quin són aquests impulsos? El primer, l’entrada d’immigrants que ajuden a que l’economia low cost pugui créixer any a any. El segon, l’entrada de fons europeus Next Generation. El tercer, el foment del consum a través de les pensions. El quart, la no disponibilitat d’habitatge que desincentiva l’estalvi i fomenta el consum, vivint al dia. El cinquè, una pressió sobre les rendes del treball que no poden millorar la seva capacitat per culpa de no deflactar l’IRPF dels salaris.

El resultat d’aquest model és una economia de baix valor, on els joves formats marxen i entren immigrants amb menys formació, un creixement de la població que no es veu compensat pel mateix creixement en serveis ni en infraestructures, fent aflorar la pèrdua greu de qualitat en sanitat, ensenyament, habitatge i mobilitat. L’economia ha arribat a un punt on és difícil trobar un treballador estable, amb actitud de treballar, amb una mobilitat de llocs mai vista, amb una pèrdua de productivitat que posa en perill moltes empreses.

Fa dues setmanes va aparèixer un escàndol que explica la mala fe del govern de Madrid. El pla espanyol pels fons Next Generation era de 163.000 milions d’euros, dels quals 80.000 eren en forma de subvencions i 83.000 en forma de préstecs. No obstant, Espanya ha renunciat a una part molt rellevant dels crèdits inicialment assignats, uns 60.000 M€, per raons de cost financer i deute. Dels fons acceptats, Espanya ha rebut 71.000 M€ (55.000 en transferències no reemborsades i 16.000 en préstecs) quedant per alliberar un tram rellevant de subvencions. Quant a la gestió interna, el 2024 s’havien compromès prop del 80% del total del pla assumit.

El Tribunal de Comptes ha alertat fa dues setmanes sobre l’ús de 2.389 M€ de fons NextG per pagar pensions el 2024, cosa que està prohibida pel reglament europeu. Es van fer servir crèdits sobrants del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per destinar a pensions de Classes Passives i complements de pensions mínimes. El 2025 el govern, a més, va utilitzar almenys 13.000 M€ consignats a fons europeus NextG durant almenys cinc mesos a l’any 2025, tot i que va ser una mesura temporal. Brussel·les diu que això no és cap irregularitat, però nosaltres diem que sí. La raó és que el govern ha fet filibusterisme amb els fons, posant requisits nous als projectes, o dilatant la resolució d’expedients per poder tenir més temps per utilitzar els fons per a la seva tresoreria, perjudicant els ciutadans i les empreses que havien fet la inversió. La manera de fer ha creat una desconfiança generalitzada en la ciutadania, s’ha malbaratat una oportunitat històrica i ha empitjorat la productivitat del país. El pla NextG no ha servit per modernitzar l’economia amb transició energètica i digitalització. Ha servit principalment per inversions municipals i per tenir un coixí de tresoreria per aguantar el pèssim model de creixement escombraria. Ara s’hauran acabat els fons Next Generation i haurem de topar amb la realitat que ens ha deixat aquest model que estén la misèria a totes les capes de la societat. No s’ha d’aguantar ni un segon més aquesta situació de dirigents tramposos que malmeten de forma perillosa l’economia i el benestar de la societat.

Tal i com evoluciona la política, amb un munt de casos de corrupció, veient el nivell intel·lectual dels que van apareixent pels jutjats, sense capacitat de tenir pressupostos, amb un bloqueig total, és hora de fer un cop de puny a la taula. Cal presentar una moció de censura per fer caure el govern, però també per impedir que sigui el Partit Popular qui lideri el canvi, i per impedir que es repeteixi posteriorment un govern amb Podem, Sumar i Comuns. És a dir, cal evitar un govern populista, tant de dreta com d’esquerra.

Qui ha de presentar aquesta moció de censura? O la presenta el PNB o la presenta Junts, o tots dos. Però, per fer-la possible s’ha de presentar un candidat a president que pugui ser votat per altres grups, tant del PP com dels grups minoritaris. Cal crear un govern com el que va fer Mario Draghi a Itàlia, que posi ordre al model i, per això, cal presentar un llistat de noms que permetin veure la possibilitat. Un govern que deixi de finançar el consum intern i engegui fons cap a infraestructures productives, formació en competències reals, simplificació administrativa, avaluació contínua de l’impacte i gestió despolititzada.

La clau és proposar un govern de tècnics, no de polítics, ni un govern independentista, ni unionista, un govern tècnic europeu amb el màxim prestigi i independència, capaç de recuperar la credibilitat davant Brussel·les, dels mercats i dels ciutadans. Aquí van uns quants noms que podrien ser interessants per fer aquest camí: Pablo Hernández de Cos (ex-governador del BdE), Guillem Lopez Casasnovas, Juan Ramón Rallo, Roger Medina, Jon Azua, Martí Giménez, Jon González... un equip equilibrat territorialment format per enginyers, economistes i gestors amb experiència real, sense càrregues partidistes.

El temps dels fons s’acaba, el de les excuses també. Si no s’actua ara el risc és el de tenir un proper govern igualment populista que actuï per clientelisme, com portem fent fa dècades. I la misèria serà infinita .