Vagó número 4

Anem amb AVE cap a Madrid. Pot ser el dia. Ningú ho creu, però es pot guanyar al Metropolitano i deixar la salvació enllestida. O a males, encarada per una frenètica última jornada.

Som quatre i a mig matí, tots deixem el nostre vagó i el nostre seient i anem a la cafeteria, que com saben aquells que viatgen, sempre és el vagó 4.

Un cafè sol, dos talls, un cafè amb llet natural i comença la tertúlia de les possibilitats del mateix Girona FC i també dels altres implicats. Fins a nou que amb major o menor opció poden caure al pou. I aquí ens aturem una estona, molta estona.

Des de Girona es veuen els errors propis, però són tot errors o és la mateixa lliga? Si no, per què estan en aquesta mateixa situació clubs consolidats com Espanyol, Sevilla, Mallorca, Alabès i Osasuna?

Per què hi estan Mallorca i Osasuna si tenen el segon i tercer màxims golejadors de la lliga? O perquè hi han estat Espanyol i Sevilla per segon any consecutiu? O fins i tot, per què un equip que està en plaça europea tenia a dos partits del final un marge tan curt amb el descens?

Arribem a Madrid i tenim clar que entrem al penúltim capítol de la realitat, nosaltres i vuit equips més... I sortim del Metropolitano amb les coses clares. Guanyar o morir, sense terme mitjà. I mentrestant en el sopar d’avui, els encerts i les errades de tota la lliga i per damunt de tot, les opcions per dissabte vinent.

Moment i dies pels optimistes i els pessimistes. I demà, quan això ja estigui publicat, de nou al vagó 4 per seguir una tertúlia que aquesta setmana serà inacabable a qualsevol punt de la ciutat. Perquè ha començat el compte enrere. Per al Girona i l’Elx, dos vells coneguts en aquests enfrontaments de mal record per als gironins, però que dissabte es pot revertir en un moment àlgid de la història del club de Montilivi.

Subscriu-te per seguir llegint