Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

La clatellada del PSOE a Andalusia

A la Transició el PSOE va saber convertir l’enaltiment de l’orgull andalusista en una estratègia política guanyadora que li va durar dècades. Incomprensiblement, aquest any ha decidit enviar-hi de candidata una alta representant de l’aparell central de Madrid; que només hagi perdut dos diputats és un càstig menor.

Rebobinem. La Constitució de 1978 va establir una diferència entre nacionalitats i regions, pensada per acollir Catalunya, Euskadi i Galícia a la primera categoria, i la resta a la segona. Però el PSOE de Felipe González i Alfonso Guerra, sevillans tots dos, va veure l’oportunitat d’explotar el greuge comparatiu i va promoure un autogovern andalús «de primera» perquè «los andaluces no somos menos». Amb aquesta maniobra va associar les sigles a la identitat nacionalitària andalusa i va estar guanyant eleccions i governant l’autonomia durant dècades, fins que la inèrcia es va esgotar i el PP va fer-los fora el 2018, amb l’ajuda de Ciutadans i Vox. Des de llavors el PSOE ha navegat en el desconcert mentre el popular Moreno Bonilla assumia amb decisió un andalusisme espanyolista que no assenyalava l’enemic exterior en el centralisme sinó en la Catalunya dels «privilegios independentistas». I què ha fet el PSOE en aquestes eleccions? Doncs presentar-hi la vicepresidenta de Pedro Sánchez que ha estat negociant el finançament autonòmic amb ERC. Massa lleu ha estat la clatellada.

Mentrestant, l’esquerra de l’esquerra llança escons aigüera avall amb la seva divisió. Li ho posen fàcil a la dreta.

Calendari. Si s’esgoten els terminis legals, les properes eleccions generals se celebrarien el 13 de setembre del 2027. Això situaria la precampanya en plenes vacances d’estiu. Per evitar-ho caldria convocar-les abans. Com que les municipals seran forçosament el 23 de maig, tindria tot el sentit del món ajuntar les dues votacions. Seria el més còmode per als electors, però els partits decidiran segons les seves conveniències.

Xenofòbia. No crec que la xenofòbia –etimològicament, rebuig a l’estranger– creixi sobretot a causa de la propaganda de Vox i Aliança Catalana, sinó que Vox a Espanya i Aliança Catalana a Catalunya creixen perquè recullen la xenofòbia social existent, que pren volada quan augmenta la presència de forans visibles al carrer, i s’adorm quan això no passa. Les mentalitats venen de lluny i precedeixen a les ideologies polítiques.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents