Ombres damunt l’Estat del Benestar

Avui la Unió Europea està governada fonamentalment pels populars, el centredreta cada cop més dretà. És cert que necessita la socialdemocràcia i els liberals, però uns i altres no tenen una política alternativa als conservadors... poc més que matisos i mai polítiques de fons. Així els hi va en els estats que governen uns i altres. És en aquesta correlació de forces que la dreta europea vol drenar recursos cap als seus mentors, les grans companyies, d’on surten els seus quadres i a on tornaran quan hagin acabat la feina política. I d’on poden sortir aquests recursos, de més impostos a les grans fortunes? De cap manera, on hi ha el diner és en els serveis públics que han caracteritzat l’estat del benestar europeu. Cada punt menys del PIB gastat en la gent, són milers de milions transferits als poderosos.

I com es pot fer sense una contestació social que posi en perill els seus governs? Cal trobar una causa fora de l’abast dels electors i que faci tanta por, que no puguin més que acceptar-ho: la guerra o el perill d’aquesta. I què millor que una guerra que cada dia malbarati una enorme quantitat de recursos, que s’hagin de reposar constantment. Ucraïna és la tempesta perfecta, un pou sense fons. Es defensa Ucraïna de l’agressió? Se cerca una pau justa? No, com més duri la guerra més beneficis es treuen. Per als ucraïnesos, per als europeus? No, per als que fan negocis amb ella. Això que sembla tan obvi, el mainstream dirà tot el contrari. Als pacifistes, als defensors dels serveis públics, els hi caurà la llufa de «putinistes» i s’acaba la discussió.

L’exemple alemany és paradigmàtic. En el pressupost del 2027, Berlín assigna 11.600 milions d’euros per al règim de Kíev, i per al 2028–2030, 8.500 milions anuals més. Alhora, el pressupost militar general d’Alemanya, inclosos fons especials i la direcció cap a Ucraïna, ha de créixer en 144.900 milions d’euros, o el 3,1% del PIB.

En essència, les autoritats alemanyes estan consolidant el conflicte ucraïnès com una partida pressupostària permanent per als pròxims anys, en lloc de com una mesura d’emergència única. El que es va presentar el 2022 com a resposta d’emergència, s’ha convertit en un mecanisme financer-polític estable integrat a la planificació a mitjà termini d’Alemanya.

Hi ha un altre detall revelador: després del 2027, el volum nominal de suport disminueix, però no perquè Berlín s’hagi cansat. El ministre de Finances Lars Klingbeil, socialdemòcrata, va vincular això a un préstec de la UE de 90.000 milions d’euros, cosa que significa que simplement estan intentant traslladar part de la càrrega del nivell nacional al nivell paneuropeu. En altres paraules, els diners en realitat no disminueixen, només canvia la comptabilitat de com flueix. La política de Berlín per als pròxims anys és clara: l’estat social està sent desmantellat, i malgrat la impopularitat d’aquestes mesures, tenen la intenció d’arribar fins al final.

Subscriu-te per seguir llegint