La ruta

Durant el Temps de Flors, si provaves de pujar pel carrer de la Força a determinades hores del dia et trobaves una tanca que t’impedia el pas i unes persones que t’informaven de la impossibilitat d’enfilar-lo perquè, textualment, «s’ha de seguir una ruta». S’entén que, en una activitat tan massificada com aquesta, es prenguin mesures per garantir la mobilitat, només faltaria.

Si ets de veure el got mig ple, sempre és agraït comprovar que Girona té poder de convocatòria i és capaç d’organitzar esdeveniments que es projecten cap a l’exterior. Però amb el Temps de Flors ja fa temps que la sensació general és que es tracta d’un aparador infinitament més atractiu per al visitant que no per al resident. Aquest últim s’ho pot prendre com una molèstia efímera i a benefici de l’activitat econòmica de la ciutat, però voler el millor per al lloc on vius no hauria de requerir de tanta paciència.

Sí, tots sabem el pa que s’hi dona i sí, tots som conscients que durant una setmana i escaig caminar per Girona és el més semblant a Els jocs de la fam. Però que et forcin a seguir «una ruta» quan portes dècades deambulant per aquests espais, que al capdavall també són teus, és com a mínim qüestionable. És com dir-te que no tens cap més remei que formar part de l’aparador, a confondre’t amb el turista, a dissoldre’t entre els adoradors de la catarsi floral.

En el fons hi ha una laminació del que entenem com a espai públic, perquè una activitat concreta et condiciona el ritme quotidià i t’aboca a seguir un itinerari involuntari. Passava amb el carrer de la Força, però encara que no hi hagués tanques succeïa amb la majoria de racons del Barri Vell, inaccessibles fins a extrems delirants.

Durant el Temps de Flors l’únic que et queda és la socialització de la queixa: parles amb d’altres veïns i notes la proximitat pròpia de l’afartament. I a la majoria de converses ningú critica que es facin coses a la ciutat, sinó la gestió de les seves conseqüències. Sobretot perquè ja fa anys, molts anys, que duren.

Subscriu-te per seguir llegint