Tancs i mantega

Imagineu-vos la situació, us poseu a mirar un partit de futbol en diferit sabent que el vostre equip ha guanyat de penal en el temps de descompte, el vostre davanter es prepara per al llançament, la vostra emoció està situada als antípodes de la que es trobaria si miréssiu el partit en directe, de sobte com un flash un pensament us inquieta, que el porter pugui aturar el penal o que el vostre davanter enviï la pilota als núvols, i si és així, si ocorre l’inversemblant pregunteu-vos si sou el protagonista d’un conte surrealista de Pere Calders, o si heu estat engolits en una espiral de terror en un relat de Stephen King, o si us heu extraviat en un univers paral·lel. Sempre que prenem una decisió en rebutgem d’altres, unes decisions que aniran a parar a la «paperera de les possibilitats malaguanyades», però no ens enganyem, en la paperera es troba la informació que millor us retrata, i quan la vida ens dona l’esquena podem buidar-la i mirar els papers rebregats i preguntar-nos: què hauria estat de la meva vida si...?, i gràcies a la fantasia viatgem a universos paral·lels o de realitats paral·leles on ens imaginem les vides malaguanyades, sense oblidar que gent imaginativa creu que les realitats paral·leles són tan reals com la vida real i que les podem visitar quan vulguem, com en la pel·lícula: Todo a la vez en todas partes.

L’any 2021 Roger Torrent, aleshores conseller d’Empresa i Treball del govern de Pere Aragonès, declara, davant la possibilitat que Barcelona aculli el consorci Tess Defence, dedicada a la construcció i manteniment de vehicles blindats, «el Govern no donarà suport que una indústria militar s’instal·li a la Zona Franca que actualment ocupa Nissan», transcorreguts sis anys, Roger Torrent és el fundador juntament amb Pere Ferrer, exdirector dels Mossos d’Esquadra, i dos socis més, de Dualys, una consultoria amb l’objectiu d’ajudar els empresaris catalans que apostin per la indústria dual o híbrida, que serveix tant per a ús civil com militar.

La revifalla militar no s’acaba aquí, l’altre dia Salvador Illa celebrava que Indra estigués disposada a apostar fort pel negoci de defensa i seguretat, «gràcies per la vostra tasca per generar prosperitat per a Catalunya», segons el MHP el govern central ha posat sobre la taula contractes per valor d’uns 34 milions d’euros a través del seu pla industrial per a la seguretat i defensa, i anima l’empresariat a no perdre el tren, i per si hi havia algun dubte ho expressà d’una manera entenedora: «moltes vegades se’ns ha plantejat un debat entre tancs o mantega, i no és veritat, perquè hi hagi mantega hi ha d’haver seguretat, sense seguretat el nostre model de vida cau».

La realitat de l’any 2021 és la d’un govern pacifista, que veu en l’exèrcit una rèmora del franquisme, una realitat paral·lela, un espantall que ningú s’imagina veure’l pel carrer, i en cas que tinguéssim una esbroncada amb un foraster avisaríem l’oncle Sam. En els darrers anys una Europa convençuda que les guerres són una salvatjada pròpia del Tercer Món, es desperta pels tambors de guerra, les guerres d’Ucraïna, de Gaza, de l’Iran, però sobretot perquè els EUA s’ha cansat de fer-nos de mainadera i canviar-nos els bolquers, i la nova geopolítica es converteix en un canvi d’agulles que envia el comboi del pacifisme a una via paral·lela, mentre el comboi de la seguretat i defensa transcorre per la via real que s’atura a cada estació. Fa uns dies el Diari de Girona es feia ressò d’un informe d’un grup d’economistes: si l’economia catalana no canvia de rumb les passarem magres, i seria motiu de reflexió que quatre tancs ens permetessin continuar untant el pa amb mantega cada dia per esmorzar.