Carta d'una lectora: "Probablement, el pitjor que ha passat mai a Girona en matèria de gestió municipal"

Com més residus generes, menys pagues!

Muntsa Bau Solà | Girona

A Girona s’està aplicant un model de taxa d’escombraries que, en el cas de Montjuïc, només es pot descriure amb dues paraules: frustració i indignació.

En el meu cas, amb un habitatge de 99,45 m², se m’ha assignat una quota de 421,61 € (per habitatges de més de 100,1 m²), quan el màxim que em correspondria pagar és de 258 €. El motiu? No haver utilitzat prou les targetes dels contenidors. Traduït: no generar prou residus.

És difícil no recórrer al sarcasme. Resulta que ara, per pagar menys, el ciutadà responsable hauria de consumir més, comprar més envasos i generar més deixalles. Exactament, el contrari del que, en teoria, s’hauria de promoure. Una innovació gironina, pel que sembla.

Però això no passa a tota la ciutat. En altres barris, els contenidors de totes les fraccions estan disponibles cada dia. A Montjuïc, en canvi, ens hem de conformar amb porta a porta o amb «bujols» amb dies restringits. Un greuge comparatiu de manual.

I encara hi ha més. Al meu carrer, els bujols fa mesos que estan trencats, sense tapa. La recollida no es fa quan toca, els contenidors vessen i els carrers estan bruts. El vidre es recull cada quinze dies, sovint passada la mitjanit, amb un soroll prou intens per despertar mig barri. Tot molt sostenible, sí.

El resultat és impecable: un servei deficient combinat amb una taxa abusiva i, a més, mal calculada. I mentrestant, es penalitza qui genera menys residus.

Tot plegat no és una anècdota, sinó el reflex d’una manera de governar. El consistori actual, amb en Lluc Salellas al capdavant, està aconseguint una fita difícil: convertir una política ambiental necessària en un despropòsit recaptatori i desigual. Probablement, el pitjor que ha passat mai a Girona en matèria de gestió municipal.

I si la Sra. Geis, vicealcaldessa i regidora de Montjuïc, creu que té cap opció de ser alcaldessa a les properes eleccions, només hi ha dues opcions: o s’ha begut l’enteniment o viu en un univers paral·lel completament desconnectat de la realitat dels veïns.

Girona mereix molt més que això. I Montjuïc, també.