Vox, Aliança i la prioritat nacional

A Catalunya, Aliança Catalana va guanyant pes en enquestes i converses de sobretaula. Més enllà de la Jonquera, el Reagrupament Nacional ja és una realitat de govern a Perpinyà o Besiers. A Espanya, Vox guanya poder de decisió a cada cita electoral que convoca Pedro Sánchez i guanya el PP. I els tres amb un denominador comú. Aquella idea que els d’Abascal en diuen prioridad nacional, els de Sílvia Orriols, primer els de casa, i Marine Le Pen, préférence nationale. La mateixa idea en tres idiomes.

Ara fa unes setmanes, en un acte del Fòrum del Mediterrani de Prensa Ibérica organitzat pel Diari de Girona, el responsable de prevenció i mediació social de l’Ajuntament de Llemotges, Hamid Ghobrini, deia que la préférence nationale era un «fracàs» del sistema polític i de valors que es va crear a França després de la Revolució de 1789. Exageració? No, realitat a França i possibilitat a curt termini al sud dels Pirineus si arrelen fort discursos que volen treure drets a immigrants o, com passa als barris més degradats de Llemotges, Marsella o París, a fills d’immigrants nascuts allà però que no se senten francesos.

Què proposa Le Pen allà o Vox i Aliança Catalana aquí? Deportar immigrants? Fer-los fora? I aleshores qui ocuparà molts llocs de treball? Ho alertava fa poques setmanes algú tan poc sospitós de ser un bonista d’esquerres com Josep Sánchez Llibre. El líder empresarial, actual president de Foment del Treball, va defensar que l’economia espanyola necessita més immigració. I el mateix serveix per a l’economia catalana o la gironina. És cert que el creixement demogràfic accelerat ha provocat moltes tensions en els serveis públics. Però la solució no és deportar immigrants o no regularitzar els que ja són aquí des de fa anys. La solució és millorar serveis públics, infraestructures i parc d’habitatge. La resta és pur populisme explicat en diferents idiomes. Ningú deportarà immigrants. Simplement, perquè el país s’aturaria.

Subscriu-te per seguir llegint