Gràcies, Maria Carme

A la casa del número 18 de la Cort Reial de Girona, una discreta placa recorda que hi va néixer, el 21 de febrer de 1947, la Maria Carme Ribas i Mora. Si afinem la mirada al terra, una de les peces de la vorera assenyala un any, 1992, a dessota els arqueòlegs del demà hi trobaran un llibre escrit per ella. És molt possible que a la majoria de conciutadans els passin per alt aquests detalls, però en aquell indret i durant més de seixanta anys, d’ençà de 1939, la Granja Mora va servir a generacions de gironins i visitants de la ciutat. Esdevindria ben aviat un establiment mític, no sols pels productes que ens feien gaudir sense pecar. Era i és, ara en la memòria, una fita en el sentit comercial de la ciutat. Amb només dues generacions, el referent és va consolidar.

Aquest darrer dijous, 21 de maig, la Maria Carme Ribas i Mora, «filla dels fundadors de la Granja Mora», com signava les seves darreres col·laboracions periodístiques, va anar a retrobar-se, de ben segur, amb els seus pares, en Joan i la Pilar i el seu germà, Raimon. Girava full una pàgina preuada de la història, encara recent, d’aquesta ciutat petita i delicada, com la definia en Jaume Ministral Masià, veí de la Rambla.

Des d’aquella granja se’n van escriure moltes altres: la que assenyalava el nivell assolit per les aigües que, cíclicament, inundaven el barri, o les il·lustrades amb imatges de clients notables, la tasca de recuperar els gegants gironins, amb figures com Xavier Cugat, i les catifes vegetals en la festa del Corpus. També es va retre memòria agraïda al servei dels bombers de la ciutat, amb gegantó inclòs que un dia va anar al Parc actual i, naturalment, els manaies que hi eren tot l’any, en un gest dels germans Ribas Mora, quan la Maria Carme, a les acaballes de la dècada dels vuitanta, va ser nomenada la primera dona pendonista de la Confraria. Ella hi va correspondre integrant els infants amb vesta a la desfilada del Sant Enterrament.

Aquests profunds sentiments de gironismse la Maria Carme ens convidava a compartir-los per mitjà del seus regulars escrits a la premsa local, especialment en aquest Diari de Girona, molts dels quals eren, precisament en record de conciutadans veïns i amics, abans que clients, per culminar-ho, tot plegat, en alguns llibres, La Girona que jo estimo, Fulles de Girona i un, més breu, dedicat al seu pare malalt. En el segon vàrem compartir, amb l’alcalde Nadal, autor del pròleg, on escriu: «La realitat es nodreix de moltes realitats i la Maria Carme, amb sensibilitat, ens acosta la seva», i qui signa aquest paper prologava l’obra. Aquell text finalitzava amb una evocació del Paradís Terrenal al qual, segons Xavier Montsalvatge, s’accedia des Parc de la Devesa. De ben segur que la Maria Carme ja hi és amb tots els seus i molts altres gironins. Gràcies per tantes coses.

Subscriu-te per seguir llegint