Figueres, a plena llum del dia

L’assassí té les mans xopes de sang. Com si portés guants d’òpera vermells. Aquests guants llargs fins als colzes, avui dia passats de moda. L’escenari, Figueres, plaça Josep Tarradellas, a plena llum del dia. És un dimarts laboral. L’home es renta les mans en una font. Però la sang no és fàcil de treure. Es treu la samarreta i s’hi neteja. Té tatuatges, va rapat al zero. El cos de la seva víctima està estès a terra.

Els veïns de Figueres intenten aturar-lo. La Guàrdia Urbana l’acaba reduint. Hi ha tants mòbils que l’escena queda immortalitzada. L’arma: un ganivet ensangonat llançat sota un cotxe. Després, quan s’enduen el cos, els veïns deixen al lloc rams de flors. És tan surrealista l’escena que ningú acaba d’entendre què acaba de passar.

Però el surrealisme no fa més que començar. Segons la informació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el dilluns l’home havia estat condemnat a sis mesos de presó per maltractar la dona a la qual acaba de matar.

El presumpte autor del crim, un home de 48 anys de nom Andrés Roche, havia passat pels jutjats hores abans del crim. Havia estat detingut i alliberat dues vegades entre dissabte i diumenge i se li havia posat una ordre d’allunyament, que aquell dia va infringir per assassinar. Andrés Roche acumulava antecedents per delictes de tota mena. Entre ells, assalts a restaurants de Ripoll i Campdevànol i violència domèstica.

Es tracta del tercer assassinat de gènere en el que portem d’any 2026 a Catalunya. El número 162 des que es van començar a recollir com a dades oficials el 2012. La víctima es deia Erika, una dona de 33 anys d’origen hondureny, que també es feia dir Kimberli.

L’escena final, l’aixecament del cadàver, es realitza després que els Mossos hagin posat mampares per garantir la discreció de la diligència. No feia falta. El vídeo i les imatges es tornarien virals en pocs minuts.

El resultat: la derrota col·lectiva. La sensació insuportable d’haver arribat massa tard a un problema enquistat a la societat. La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, admetia hores més tard que «alguna cosa havia fallat» en el feminicidi de Figueres.

És clar que en aquest cas hi va haver una manca de valoració alarmant dels riscos de la dona agredida. En la ment dels milers de persones que van accedir al vídeo, els guants d’òpera vermells quedarien fixats com una imatge que resumeix, sense explicar-ho, tot el que no es va poder evitar.