L’informe Fènix: necessitem una revolució

Quan vaig llegir l’informe Fènix, l’anàlisi de país publicat fa uns dies per un grup de prestigiosos economistes, la primera idea que em va venir al cap va ser la valentia dels autors a l’hora de presentar la crua realitat econòmica. Érem molts els que anàvem alertant que l’economia no va bé, tot i que el relat oficial diu que sí. Ens vam guanyar l’etiqueta de pessimistes. Els economistes admetien el problema, però mai feien oficial una opinió contrària al mainstream dels governs. Saben que el pessimisme és un fre per a l’economia, però sembla que el moment actual ha fet possible aquesta gran dosi de valentia.

Com haureu llegit, la conclusió de l’informe no és que l’economia no vagi bé: és que està en un pendent perillós per al futur proper. Que entre un 70 i un 75% dels salaris del país no arribin a cobrir el cost de mantenir l’estat del benestar indica, per una banda, que l’estem mantenint a base de deute i, per altra, que això empitjorarà en el futur. La raó és que el model és erroni: recau excessivament en activitats econòmiques amb poc valor afegit alhora que es va morint part del teixit que en te més. Ens estem tornant pobres fent aquest camí. I, per una vegada, un grup d’economistes amb solvència reconeguda, ho han dit ben alt.

Quins són aquestes activitats que no aporten prou valor afegit? Per odre de menys a més són les següents: repartidors i missatgeria urbana, neteja d’edificis, bars i cafeteries, perruqueria i estètica, càmpings i allotjaments turístics, agricultura i horticultura, restaurants, arts escèniques i cultura i comerç al detall. Les activitats neutres en l’aportació al manteniment del benestar son les següents: serveis socials i residències, menjar preparat i càtering, hotels, indústria càrnica, construcció i ramaderia porcina. Les activitats que aporten més del que rep cada treballador son fleca i pastisseria, transport terrestre i logística, telecomunicacions, electrònica i semiconductors, paper i cartró, olis i greixos, làctics, begudes, fabricació de vehicles, TIC i programació, recerca i desenvolupament, aeronàutica, serveis financers, química i farmacèutica. Queda clar quines activitats cal potenciar per resoldre el problema.

Insisteixo en una metàfora: l’economia és com l’aigua, s’escola per on ho té més fàcil. Aplicat en el nostre cas, vol dir que l’economia es posa on no hi ha necessitat de finançament, ni tecnologia, ni coneixement, ni aptituds del personal. Ara s’estan desenvolupant de forma creixent les activitats que compleixen aquestes condicions. Però esdevé una cosa molt pitjor: l’economia està donant un senyal als joves que no cal fer esforços en formació perquè accedirà a qualsevol feina amb poc treball (un professor de 3er d’ESO aquesta setmana ha dit que tenia 9 alumnes que no sabien escriure el seu nom correctament) i està dient en veu alta que no cal assumir responsabilitats laborals, argument reforçat pel relat de la ministra Yolanda Diaz quan diu en veu alta que treballar mata, quan el que cal interpretar és el contrari: no treballar sí que mata.

Quines solucions proposa l’informe Fènix? Frenar el turisme Low Cost a base d’apujar de forma considerable la taxa turística i l’IVA. Diuen que no ha de ser reduït. Jo proposo una acció més gestionable: apujar-lo progressivament mentre anem observant com va el mercat. Apareixerà un problema: és una competència de l’estat. Una altra solució que proposen és frenar l’economia del porc, amb una taxa als purins o a la carn en canal. Citen que cal una revisió de la figura del fix-discontinu, una trampa estadística que fa que molta gent només treballi pocs mesos a l’any. Proposen apujar el salari mínim de forma territorial fent-ho progressivament per sobre la inflació i un control rigorós del frau en prestacions i abusos de baixes laborals, amb una millora de les inspeccions de treball.

Més mesures correctives són afavorir l’entrada de personal altament qualificat, aprofitar millor el talent local format i els aturats de llarga durada, impulsar la formació professional per assolir la mitjana de la UE del 30% d’ocupació entre joves de 25 a 39 anys i fer obligatori el coneixement del català per a treballs d’atenció al públic i serveis de cura personal, forçós per permisos de residència com a la resta de la UE.

Altres mesures correctives son l’eliminació de llicències d’ús turístic excepte en zones rurals, l’adquisició pública d’edificis hotelers i blocs d’apartaments al litoral i la seva reconversió en espais públics i oferta d’habitatge permanent. Tot això acompanyat per una pujada significativa de l’IBI de l’habitatge no dedicat a primera residència, multiplicar el pressupost d’innovació fins el % de PIB la mitjana de països de la UE, la co-inversió minoritària en indústries tecnològiques, incloent start-ups. Financerament demanen indexar l’IRPF a la inflació, revisar la penalització als autònoms per equiparar-la a l’impost de societats, elevar el mínim exempt a 10 M€ l’impost de patrimoni, deixar exempt de tributació de beneficis els imports reinvertits, i separar el patrimoni productiu dels actius especulatius. També demana frenar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona que sigui destinat a més turisme de masses, prioritzar el tren en rodalies, regional i transport de mercaderies, amb una gestió integral de la Generalitat de totes les infraestructures bàsiques. Pel que fa a l’energia, demana mantenir l’energia nuclear fins que no hagi acabat la transició energètica i l’augment de línies de connexió amb els països veïns. També una hisenda amb normes clares, sense interpretacions arbitràries i implementar taxes i copagaments (autopistes, sanitat i serveis socials).

Això és una revolució. Els economistes han estat valents i ara ens toca a la societat fer-los cas.