Plans i plànols de Girona

En el marc de l’exposició sobre l’urbanisme de la Girona Grisa, Blava i Verda que ha coordinat Manel Bosch a la Casa Masó, fa uns dies vam conversar amb l’arquitecta Maria Sisternas al voltant del futur de la ciutat en un acte al Col·legi d’Arquitectes. Ho vam fer acompanyats d’una primera fila de nivell i un públic propositiu. En van sortir idees i consensos importants i m’agradaria destacar-ne tres. Un primer és la necessitat de pacificar i transformar el barri del Mercadal i, per tant, també la Plaça Catalunya en un espai amb molt menys trànsit rodat on vianants, bicicletes i transport públic tinguin una preferència similar a la que ja gaudeixen al Barri Vell. Una màxima que aquests dies ja ha estat també sobre la taula en el marc del procés participatiu organitzat per l’Ajuntament. Un segon va ser que la pèrgola solar que volem construir els propers anys al Parc Central ha de servir, conjuntament amb d’altres actuacions, per fer que aquest parc (mai acabat i massa lineal) no sigui només un espai de trànsit, de moviment de la feina a casa, sinó un espai de vida, d’estar-hi, de passar-hi estones, de recuperar-lo pel barri de Sant Narcís i el conjunt de la ciutat. I un tercer, la necessitat d’accelerar la construcció, compra i rehabilitació d’Habitatge Protegit.

M’aturo en aquest punt perquè és un tema imprescindible, el més important ara mateix a nivell social. Per això, vam explicar que en els últims anys s’han activat ja uns 150 habitatges protegits nous a la ciutat en terrenys municipals (100 que estan a punt de finalitzar les obres i 48 les obres dels quals començaran abans de l’estiu). A més, hem cedit un solar a l’Agència de l’Habitatge perquè ho adjudiqui a un operador en el marc d’un gran concurs de solars arreu de Catalunya, i treballem per cedir-ne tres més a promotors socials i cooperatives. La xifra és significativa perquè feia molts anys que no es construïen pisos de lloguer pel parc públic a Girona.

L’acte va servir també per presentar el mapa d’Habitatge Protegit pendent a la ciutat i que identifica els terrenys on hi ha lloc per a construir fins a 1.600 habitatges que principalment s’haurien de destinar al lloguer. És una xifra que canviarà la situació de la ciutat si ho fem bé. I fer-ho bé vol dir que, a més d’inscriure els solars a la Reserva Pública, treballem per a formalitzar els drets de superfície i ho acompanyem de compra d’habitatge públic, de recuperació de tots els habitatges que avui encara controla la SAREB, de mobilitzar ajuts i bonificacions fiscals per a facilitar la rehabilitació del parc d’habitatge públic i privat, de la concreció del Pla de Barris i de la generació de nous equipaments públics com són l’institut Ermessenda, el Campus del Trueta o el nou CAP a la zona de l’Eixample.

Des de la primera fila, Rosa Maria Fraguell va demanar que es tingui en compte la qualitat arquitectònica del parc públic construït, així com els seus jardins i places; Arcadi Pla recordava que en el seu moment va haver-hi promotors que es van mullar pel Barri Vell i que Can Gibert compta amb bons exemples d’habitatge protegit amb porxos i places obertes; Isabel Salamaña va apuntar la necessitat de repensar la mobilitat a escala supramunicipal, qüestió que va remarcar Xavier Canosa en referència a l’àrea urbana i al nou Trueta; i Esteve Corominas posava en valor l’Anella Verda que contempla el planejament de Girona.

Tenim al cap la Girona del futur, que volem igualment grisa, blava i verda i amb habitatge públic, equipaments de primera qualitat i una transformació on els vianants tinguin preferència a l’hora de repensar els carrers.