Soc borrega

Com a dona d’obsessions que soc, ara sento passió pel quefir. Vaig començar amb un grapadet de nòduls que fermentaven un pot amb llet. La meva vida va ser senzilla durant un temps. A la tarda, fermentava. Al matí, consumia. Va ser un cicle perfecte fins que la cosa es va desbocar i el meu cultiu simbiòtic s’ha quadruplicat. Ja no en tinc prou amb dos litres de llet diaris. Els meus búlgars en volen més i jo no dono l’abast. Convisc amb tres mascotes: la meva gossa, la meva gata i els meus microorganismes vius i carregats de probiòtics. Tot sigui per la microbiota.

He compartit el meu nou hobby amb diverses persones i, ai, mare, quina va ser la meva sorpresa en descobrir la meva manca de genuïnitat: tres de cada cinc contertulians fan el mateix. Així que tot apunta a una campanya orquestrada perquè la població canviï els seus hàbits alimentaris. Tant és si és quefir, xucrut o col llombarda. El forat negre del consum funciona sempre igual. Un dia llegeixes una notícia sobre els múltiples beneficis del producte i, al cap d’una setmana, veus pots de colors cridaners al refrigerador del supermercat i te n’endús tres, no fos cas que s’acabin ràpid. Un mes després, una influencer comparteix com de bé se sent prenent-se un gotet de l’aliment en dejú i, finalment, un senyor abillat amb una bata blanca t’aconsella que, si vols tenir bona salut intestinal i fregar la immortalitat, és imprescindible consumir-ne. I, apa, ja som a dins.

Reconec que, com a presa, ho poso facilíssim. Un prototip senzill de públic objectiu per a la majoria de marques. Dona de més de 50 anys que cuida la seva salut, li agrada la seva feina i prioritza la seva vida familiar. Algú que vol sentir-se bé amb el seu físic i la seva psique, però que considera innecessari seguir els passos de Demi Moore i que, tot i agradar-li la moda, no hi inverteix gaire. Dona que podria arribar a renunciar a la segona reposició de pa, encara que mai deixaria de gaudir d’uns entrants i d’una copa de vi. Dit això, soc una borrega de manual que segueix el flautista d’Hamelín d’una sèrie de productes i serveis definits. I, com jo, moltes. Fem exercicis de força i els combinem amb cardio, ioga i pilates. Prenem suplements basats en triptòfan, ashwagandha i omega-3. Prioritzem la riquesa i la varietat de la nostra microbiota, bevem infusions de gingebre i no sortim de casa sense untar-nos amb protector solar. Si cal posar-se pantalons amples, ens els posem i, si la tendència diu que el pitillo és el més, l’elevem a llei. Tant és si les nostres cames semblen les d’un pardal i no podem respirar perquè la cremallera és exigent. Pensem que tenim personalitat i carisma, però només responem als designis de les marques.

Personalment, tant me fa. Continuaré bevent quefir i prenent card marià, però em preocupen els joves. Aquests que pensen que són autèntics, valents i creuen ser lliurepensadors perquè qüestionen la democràcia, col·loquen una raça per davant de les altres, parlen de dictadures amb nostàlgia, critiquen l’ordenament, els avenços socials i ataquen el contrari amb insults. Darrere de tot això hi ha una gran campanya de màrqueting i propaganda que, com el meu quefir, va començar sent minúscula i ha acabat envaint-me la nevera.