De Susqueda a Ribadelago

El Sistema d’Alerta de les preses de Susqueda i el Pasteral va fer el seu primer simulacre fa unes setmanes, concretament el 25 de març. Es varen fer activacions esglaonades durant tot el dia en el marc del PEP (Pla d’Emergència de Preses) Un pla inclòs en el, darrerament ja ben conegut per la ciutadania, pla Inuncat.

Es varen activar 17 sirenes repartides per tot el territori proper a les preses, per reforçar els avisos a la gent, en cas d’emergència greu. El total de les esmentades disset sirenes s’activen durant la primera mitja hora després d’un incident i estan repartides per set pobles selvatans: Osor, Amer, Bescanó, Anglès, la Cellera de Ter, Sant Julià de Llor i Bonmatí i Susqueda.

Més val prevenir que curar diuen, i és cert, tot i que els ciutadans tenim el costum de criticar, quan són activats, els diferents plans preventius existents: Ventcat, Neucat, Inuncat, etc Si els fenòmens meteorològics es queden curts o a mitges pel que fa a la intensitat prevista, els titllem d’alarmistes. Si depassen les previsions i les mesures adoptades, derivant-se’n malvestats i desgràcies, a les crítiques, s’hi afegeixen vehements reivindicacions i demandes de responsabilitats. En aquests temes no acostuma a haver-hi terme mitjà, malgrat en les coses que en última instància depenen de la natura, el risc zero i la prevenció absoluta són inabastables.

L’any 1959 la presa del pantà de Vega de Tera, a la província de Zamora, es va trencar. Al cap dels anys al judici es varen confirmar les nombroses deficiències que presentava. Tant pel que fa a tècnica constructiva com a la qualitat dels materials. Llavors, 144 veïns dels 540 que tenia Ribadelago Viejo, un poble situat a pocs quilòmetres, van perdre la vida. Arrossegats per les aigües varen anar a raure al fons de la Laguna de Sanabria. A la majoria no se’ls va poder localitzar. Avui, a l’entrada del poble, un monòlit amb els seus noms recorda la tragèdia. Els supervivents i els seus familiars es varen reubicar a pocs quilòmetres, a Ribadelago Nuevo (fins fa uns anys Ribadelago de Franco).

Voltar per aquells paratges, paisatgísticament esplèndids, m’ha fet pensar en Susqueda i el Pasteral, els pantans gironins i selvatans per excel·lència. Sau, germà gran i més osonenc, és el que durant les sequeres perllongades, dona la imatge de referència de la gravetat de la situació: la reaparició del campanar de l’Església de Sant Romà. Tots tres, però, en episodis de pluges torrencials i sostingudes posen l’ai al cor a molts selvatans.

Susqueda va ser construïda uns anys després que el pantà de Vega de Tera, dins l’apogeu de la proliferació d’aquestes infraestructures que va propiciar el règim franquista. Cal pensar que els dissenys, els materials i la construcció van ser més rigorosos i segurs que els del pantà de Zamora. En tot cas, cal celebrar i aplaudir les mesures preventives que es van desplegant i instal·lant per si - encara més amb la crisi climàtica- algun dia cal activar-les de veritat. I si això acabés succeint fer-ne cas, tot i que, finalment, alleujats, haguéssim de criticar que es va tractar d’una falsa alarma. El PEP ha portat sirenes a la Selva Interior. Molt menys poètiques i mitològiques que les que suposadament habiten les aigües de la Selva Marítima. Tant de bo, no s’hagin d’escoltar mai els seus cants.