Benvingut, Josep!

La natura està esplèndida! Les muntanyes, els boscos, els camps, els horts... Quina verdor! Quin esclat! Quina plenitud! Un dels fenòmens que em meravellen més són les plantes que creixen de manera natural a les clivelles de les parets, murs o roques i són capaces de sobreviure.

Hi he pensat, en el retorn de la vida i en tot allò que la fa aflorar, amb motiu del 50è aniversari de la mort del meu avi Martí i del teu naixement, Josep, que va tenir lloc fa pocs dies.

La vida és un miracle. Un regal. Ens correspon, sense renunciar a ser nosaltres mateixos, omplir-la –tan plenament com sigui possible i les circumstàncies ens ho permetin– de bon contingut. I per això mateix cal poder disposar de bons rems per navegar amb confiança i determinació per les travessies de la vida i per superar amb encert els esculls que es poden presentar.

I quan dic rems, vull dir, principis, valors... N’hi ha molts, Josep, però te n’esmento uns quants, que et seran ben útils: la bondat, la confiança, l’esforç, la fe, la generositat, la gratitud, la paciència, el respecte, la responsabilitat, la tenacitat, la voluntat... L’estima per les arrels, el sentit de la justícia, el valor del treball ben fet...

Les faules, els transmeten molt bé, tots aquests actius. Ens farà alegria poder-te’n explicar un munt. No cal dir que tu també ens ensenyaràs moltes coses a tots nosaltres.

Te’n deixo un per al final: l’esperança. Cal tenir-ne, cal no caure en el parany del desànim i de la resignació perquè, malgrat tot, cada dia, a tots els racons del planeta, hi ha molts exemples, petits i grans, que transmeten confiança en la naturalesa humana.

Francesc Torralba, en el seu llibre Anatomia de l’esperança, afirma que «infantar és un acte d’esperança». I és ben cert. Posar un fill al món és un acte majúscul de confiança dels pares corresponents, en el teu cas, la Cristina i en Josep. I aquest fet ja empeny l’infant a estar-hi obert i a procurar que aquesta actitud l’acompanyi sempre al llarg de la seva vida perquè l’ajuda a tenir horitzons, a construir una narrativa de sentit, a fer front a les dificultats, a entreveure un futur lluminós, a mirar la immensitat del cel, a tenir a l’abast reflexos d’eternitat i d’infinitud, a acostar-nos a la transcendència...

Viu la vida de manera activa, amb coratge, amb goig. Fes teus els versos de Joan Maragall en el seu poema Cant de novembre: «un dia de vida és vida; / gosa el moment que t’ha sigut donat».