Foc nou al Girona

Just dos anys després d’aquell 24 de maig que va tancar una temporada apoteòsica amb golejada al Granada (7-0), en un partit de futbol total per aconseguir que Dovbyk guanyés el pitxitxi, el Girona FC ha caigut dramàticament al pou de la Segona Divisió. Entremig, desmantellament de l’equip que es va classificar per a la Champions, nombrosos fitxatges, moltes operacions prescindibles, la majoria ruïnoses, i amb una inflació salarial descomunal. Les despeses de personal del Girona FC van fer un salt espectacular en una temporada: de 48.991.650 euros l’exercici 2023/24 a 76.622.458 el 2024/25. La plantilla mitjana de treballadors es va doblar, passant de 103,68 la temporada 23/24 a 211,37 la 24/25.

La principal responsabilitat del descens té noms i cognoms. Primer, els accionistes, amb Pere Guardiola de cara visible en la gestió de la societat, tot i ser el soci minoritari (16%). El segon, Quique Cárcel, que, condicionaments de Guardiola a part, ens ha obsequiat amb quatre mercats de fitxatges espantosos. I, el tercer, Míchel. No em val l’argument que és el menys culpable. És l’entrenador, no fotem! Ha acceptat totes les imposicions del club, i no ha sabut trobar cap solució per pal·liar les mancances estructurals de la plantilla, sempre amb la mateixa manera de jugar, sempre amb els mateixos futbolistes. Es podia haver plantat el gener, i va transigir. Llevat de comptades excepcions, fa dos anys que veiem un futbol soporífer! Els jugadors, indubtablement, també són responsables, però ells no han confeccionat la plantilla, ni han fitxat posant la pistola al pit. Per descomptat, també el director general, Nacho Mas-Bagà. No esmento Delfí Geli, perquè és una figura decorativa.

Ara, n’hi ha molts que han caigut del cavall i han descobert que el Girona és dirigit per un clan que no només prioritza el seu negoci personal, sinó que també és sobradament incompetent. Són els mateixos aduladors que han passat el curs defensant que Cárcel i Míchel sabien el que es feien, els mateixos que l’estiu passat aventuraven que aquest seria l’any d’Abel i Asprilla, mentre alguns ja fa temps que vam avisar que això anava pel pedregar. Però tot això ja és passat. No té remei. Ara, el problema és un futur amb un horitzó ombrívol. Has d’afrontar el descens amb una notable pèrdua d’ingressos, i una plantilla amb fitxes desorbitades, contractes llargs i jugadors devaluats. Què fas amb Abel Ruiz, Van de Beek, Bryan Gil, Asprilla, o Àlex Moreno, que no et serveixen ni per Segona? Pensar a traspassar-los és una quimera. Ni tan sols ningú pagarà els elevats salaris que cobren, tampoc ells marxaran gratia et amore. Només aquesta temporada, t’has gastat 33 milions d’euros, segons l’auditoria del club, en els fitxatges de Vanat, Bryan Gil, Ounahi i Àlex Moreno. Com ho amortitzes? Com recuperes la inversió? Això serà un drama.

Els accionistes i executius del Girona han viscut tan fora de la realitat que estic convençut que ni contemplaven la hipòtesi del descens. El primer que cal aclarir és la gestió del club. Si no hi ha foc nou, això anirà de mal borràs. Contra l’Elx, van destacar les absències dels accionistes que ostenten el 82% del capital social del club. O a Ferran Soriano i Marcelo Claure els importa un rave el Girona o van deixar que Pere Guardiola, que ja suma tres descensos a Segona A en el seu historial, carregués amb el mort del projecte fallit que ell ha liderat. Aquí rau la clau del futur del Girona. Si la gestió continua en mans del germaníssim, val més que pleguem veles. Aquest foc nou també inclou, per descomptat, Quique Cárcel i Míchel. Continuar amb els mateixos responsables, com si no hagués passat res, seria una presa de pèl als aficionats, i aprofundiria més el divorci entre propietat i abonats. La filosofia futbolística del club ha de girar com un mitjó, sobretot l’estil de joc, i amb una combinació de jugadors experts (no veterans de 35/36 anys, com li agrada a Cárcel) i joves amb projecció (Izan, Min-su Kim, no sé si Jastin i d’altres que es puguin fitxar). No oblidin que, dels sis equips descendits de Primera les dues últimes temporades, fins ara, cap ha tornat a la màxima categoria.

De moment, ja hem començat malament. A part del blanenc Izan González, prometedor futbolista, ja tenim un fitxatge amb el segell inconfusible dels fracassos del tàndem Guardiola/Cárcel: Oleksander Pyschur, jugador ucraïnès (sempre els negocis), que destaca més per la seva alçada (2.04) que per les seves virtuts futbolístiques. Ha jugat 344 minuts, marcant dos gols, amb el Györi ETO, de la «potent» lliga hongaresa. Miovski, que el coneixem prou bé, va romandre dues temporades en aquesta mateixa lliga, jugant 60 partits i marcant 19 gols. Pyschur ha costat un milió d’euros, el mateix que va percebre el Girona per Ilyas Chaira (36 partits, 6 gols i 2 assistències, a la primera espanyola). I de reformar Montilivi o construir un estadi nou, ja ens en podem oblidar fins al dia del judici final.

Subscriu-te per seguir llegint