Una majúscula decepció

Era la segona jornada de Lliga quan visitàrem l’Estadi de La Ceràmica. Vaig ser un dels socis que es desplaçà a Vila-real per a assistir a un autèntic ridícul del Girona FC. Al cap de quaranta-vuit hores vaig escriure en aquesta mateixa tribuna: «Aquest equip és una continuació empetitida de la temporada passada, quan a la segona volta se sumaren només 13 punts dels 57 possibles». I continuava: «Ens hi presentàrem sense porter i amb una colla de jugadors que no tenen categoria de màxim nivell». Al cap de poques hores els dos millors, Yangel Herrera i Krejci, abandonaren el club per la porta de darrere, tot deixant un bon grapat de milions a la caixa de Montilivi.

Evidentment era un dels equips que presentava tots els números per a un descens que es materialitzà el proppassat dissabte. Si l’inici de temporada fou pèssim, les darreres jornades només poden rebre el qualificatiu de nefastes.

Tinc molt clar que el Girona FC és una entitat privada i que la massa social no pot dir ni ase ni bèstia. El club és un negoci basat en els traspassos de jugadors i té el seu màxim exponent en la figura de Pere Guardiola, encara que no sigui l’accionista majoritari.

Els socis som una colla d’aficionats que ens agrada el futbol i que defensem el nom d’una entitat que promociona la ciutat arreu de l’estat i per Europa quan ens classificàrem per a la Champions. Però per no saber, es desconeixen les persones que piloten el club, atès que no n’hi ha cap de Girona, llevat de la trista figura d’en Delfí Geli que aprofita l’avinentesa per a guanyar-s’hi un bon salari. Els màxims accionistes no aparegueren ni en el partit més transcendental de la temporada.

Malauradament aquest és un final d’etapa a on el president actual, Míchel, Cárcel i Mas-Bagà haurien de presentar immediatament la dimissió. Dels propietaris, no cal parlar-ne. Ja he escrit abans que és un negoci privat i poden fer el que vulguin.

Delfí Geli ha de posar fi a aquesta etapa, perquè representa un càrrec decoratiu, no pinta res i ha estat incapaç de defensar els socis i aficionats locals en els moments difícils. Ja se sap que amb el sou no s’hi juga i per això manté la cadira.

Michel ha fracassat aquests darrers temps, perquè ha callat quan era conscient que no hi havia planter de jugadors capaços de competir amb un mínim de garanties. No va saber administrar un lloc tan important com la porteria, confiant només en Gazzaniga. Defensà una colla de veterans -David López, Witsel o Lemar, per exemple- que són incapaços de sobreviure noranta minuts. No s’oposà a fitxatges milionaris com els d’Abel Ruiz, Van de Beek, Asprilla o Brayan Gil que no tenen aptitud per a militar a la màxima categoria del futbol espanyol. I davant tants despropòsits ha callat, tot esperant un miracle que no ha arribat.

Quique Cárcel és l’autèntic responsable d’aquest desori. Fa una temporada el Girona FC se salvà pels pèls i en la present s’encetà el campionat sense tenir la plantilla confeccionada i amb uns professionals que a mesura que se succeïen les jornades anaven desapareixent. I tot i tenir l’aigua al coll en el mercat d’hivern fou incapaç de trobar reforços com van fer contrincants directes com el Llevant o el Getafe, per exemple. Els diners dels traspassos d’Aleix Garcia, Dovbyk, Miguel, Yangel o Krejci no s’han sabut invertir o s’han dedicat a altres menesters.

I Mas-Bagà és un executiu que treballa per a uns dirigents que són a milers de quilòmetres de Girona. En tota la temporada no ha donat la cara i ha estat incapaç de sembrar un bon ambient en què hi hagués una comunicació positiva entre tots aquells que formen l’entitat, sobretot els socis i simpatitzants. I d’altra banda, malgrat moure’s professionalment a la ciutat, no ha liderat cap mena d’activitat.

Seria fàcil fer més llenya de l’arbre caigut, però no val la pena. Ha estat una majúscula decepció, però ja esperada per molts que hem seguit l’equip a Montilivi i en alguns dels seus desplaçaments on mai no s’ha trobat l’escalf dels executius o directius de l’entitat.

Caldrà que en aquests moments de reflexió el consell d’administració expliqui quin plantejament fa de cara al futur tant en l’aspecte esportiu com en el social. És una entitat privada on els socis no tenim ni veu ni vot, però si es vol tornar a engrescar la gent caldrà parlar clar.

Subscriu-te per seguir llegint