Sensesostrisme a Ciutat

He llegit que a Girona i Salt han fet recompte de les persones sense llar. Han comptat quants ciutadans dormen al carrer. En surten uns dos cents.

És possible que amb el bon temps s’hi vagin afegint uns quants més, d’aquells que van donant voltes per la Pell de Brau tot l’any i recalen a la Girona acollidora quan el camí i la temperatura els porta fins a la Immortal.

No sé si sabré expressar tota la commoció que aquest tipus de notícies em provoca. Mentre el sistema global permet que sorgeixin milionaris com bolets, dintre d’un ordre, clar; també revifen les injustícies, l’explotació i les guerres, transformant milers de persones en menys que pàries, sense sostre ni esperances de sortir del caos en el que els han transportat.

Tampoc sé si un exemple clar il·lustra el que voldria dir. Un estat proper, ha enrunat tota una zona que envoltava i feia anys maltractava. Mentrestant un president mig orat, taral·lirot i poderós trobava una solució a tanta prepotència.

Era el moment ideal, no només de desfer-se dels elements de guerra destructors i prescindibles alhora, ans de començar a pensar en transformar tota la zona esmicolada en un ressort mediterrani tipus Club Méditerranée, però a l’engròs.

Els sense sostre gironins i saltencs, sembla ser que tenen sort: almenys els han recomptat, allí on abans em referia, només han comptat els morts i encara aproximadament.

A Girona als sensesostre no se sap si també se’ls ha donat un número, ja sabeu: 1,2,3,... A fi de conèixer fàcilment si algú ha arribat de nou, donat que no tindrà la qualificació numèrica corresponent. Tampoc sé si han comptat també als subsaharians que tot passant he vist que han retornat, no sé si per establir-se allí, com havien fet abans companys seus, sota el forat de les vies, a tocar de l’estació.

Mentrestant, passejant pels carrers de Girona, un s’adona que hi ha força habitatges buits, deteriorats o no, que és difícil saber si ja estan ocupats per altres persones que fugen del sensesostrisme. En qualsevol cas les autoritats competents podrien reconvertir-los en residències, encara que fossin temporals, per soplujar als desarrelats que dormen pel carrer.

Altres solucions no serien impossibles. Algun organisme estatal o autonòmic segur que té els medis per construir un campament, amb capacitat suficient per acollir els sense sostre comptats ara, i més si fes falta. Simplement ho podrien tractar com si fos un cas de catàstrofe. Espai no en falta, a la Devesa pot ser. O segur que se’n trobaria un d’adient si fos el cas.

Un altre problema són els multimilionaris. També he llegit que algú, suposo a més del Musk, vol viatjar a Mart i s’ho està planejant, doncs de calers no n’hi en falten. De moment serà per quedar-s’hi, si la tecnologia no avança amb ferum de Star Trek. L’assumpte pot transformar-se fàcilment en tendència per a milionaris, però.

Així que algun organisme internacional, tipus ONU, podria organitzar el trasllat a Mart de tota la basca amb possibles, tot deixant-nos tranquils aquí, a la Terra. El preu dels bitllets podria ser emprat per erradicar la pobresa i la fam del món. L’espai terraqüi que abandonessin es podria aprofitar per als sense llar.

Subscriu-te per seguir llegint