Carta d'un lector: "Ningú ens ha mirat als ulls per entendre què significa tornar a casa amb la mateixa angoixa"

Vagues que paralitzen vides

Toni Torres | Barcelona

Em dirigeixo a vostès, no des de la ràbia gratuïta sinó des del cansament, la impotència i el dolor acumulat després de viure per segona vegada una situació absolutament inacceptable. La meva dona fa més de dos o tres anys que espera una solució mèdica per un pòlip del qual encara avui no tenim respostes clares. Després de mesos d’espera, proves, nervis i reorganitzar la nostra vida entorn d’una operació important, avui tornàvem a ser al quiròfan. Ella ja estava preparada, rebent la medicació prèvia a la intervenció, vulnerable, espantada i amb tota la càrrega emocional que això comporta. I, de nou, l’operació s’ha cancel·lat. Aquesta vegada perquè l’anestesista -o personal relacionat amb la intervenció- no s’ha presentat a causa d’una vaga. Ningú ha sabut donar explicacions clares. Ningú ens ha mirat als ulls per entendre què significa tornar a casa amb la mateixa angoixa, incertesa i la sensació que la salut i la dignitat dels pacients han quedat en segon pla.

Entenc perfectament que tothom té dret a reivindicar unes condicions laborals dignes, però també crec que qui decideix fer vaga en un servei tan delicat hauria de ser plenament conscient de l’impacte humà que provoca. Darrere de cada operació cancel·lada no hi ha només una cita mèdica: hi ha persones, famílies, pors, esforços econòmics i una salut mental que es va deteriorant. He perdut dos dies importants de feina. Avui concretament havia de participar en una producció molt important a Anglaterra, una oportunitat professional que he hagut de deixar de banda per estar al costat de la meva dona, com és evident. Però el problema no és només econòmic. El problema és el desgast emocional constant, la impossibilitat de fer plans, la sensació d’abandonament i la impotència de veure com la vida queda aturada una vegada i una altra.