La corrupció i el sistema

Ens anem acostumant a despertar-se cada matí amb un nou escàndol de corrupció, real o presumpte, una pluja constant que acaba amb la confiança dels ciutadans en un sistema democràtic que se’ns escapa de les mans. Ens fem la pregunta de si hi ha més corrupció ara que abans. La trituradora de persones i institucions de l’anomenada «pena de telediari», ara corregida i augmentada per les xarxes, fa impossible destriar el gra de la palla. I és també una evidència que el clima polític desfermat des de les darreres eleccions generals fa irrespirable la política i del tot impossible un debat serè sobre la corrupció i les seves causes.

Però per què la corrupció té tants tentacles? La resposta la tenim en el sistema vigent. Com deia un corrupte d’alta volada, Rato, ara al carrer, «és el mercat, amigo». Un sistema econòmic, com l’actual capitalisme, fa de la informació i de les relacions entre negociants i institucions un marc prioritari per a obtenir beneficis, a voltes molts beneficis. Que seria de Florentino sense el «palco del Bernabeu». Per cert, mai la justícia, ni la UDEF, ni la fiscalia anticorrupció han obert cap diligència sobre tràfic d’influències, ni sobre organització criminal, als seus components. A més d’un jutge del Suprem i de l’Audiència nacional els hem vist, ben cofois, a l’esmentat «palco».

On comença i on acaba la relació entre representants públics i privats en una economia de mercat dopada com la nostra? Posaré un exemple personal de quan vaig ser diputat per Girona al Congrés. A Girona i a Madrid em reunia amb persones i col·lectius com a part de la meva feina de representació, també amb empreses. Aquestes darreres sovint em demanaven una gestió amb algun ministeri, especialment quan no responien a les seves peticions o pel silenci cap a algun document que havien enviat. Si creia que era bo per a les nostres comarques la seva petició, facilitava la gestió. En alguna ocasió em vaig sentir: gràcies, que et devem? A la meva resposta que res, que com a diputat era la meva obligació, no insistien. Li vaig donar moltes voltes a aquest fet, i vaig arribar a la conclusió que si en les relacions entre empreses, facilitar una entrevista amb algú, que pot ser beneficiós per a elles es paga, la mateixa pràctica, en alguns casos, es podia estendre a la seva relació amb els representants públics. El sistema econòmic per inèrcia o per voluntat de les parts podia corrompre als servidors públics.

Honestedat i exemplaritat són les armes contra la corrupció, però el lector coincidirà amb mi que no són els valors dominants en la societat que vivim. Quan s’han intentat canvis, els anticossos que genera el sistema ho han impedit. El darrer, el projecte de llei sobre regulació dels lobbies, dormint en els calaixos del Congrés. D’ací que corruptors i corruptes sovint no es vegin com a tals, sinó com a persones «llestes» que aconsegueixen el que volen.

Subscriu-te per seguir llegint