Els de poble

Més enllà de les qüestions purament esportives (que ja fa temps que també són qüestions purament polítiques), el futbol és un excel·lent baròmetre per entendre determinades coses d’aquest petit gran país en què vivim. Amb la constatació del descens del Girona a segona divisió, de seguida es van produir les previsibles reaccions a xarxes socials, de les anàlisis més ponderades fins a les mostres d’alegria d’aquells que viuen l’esport com una manera de purgar les seves frustracions. Entre aquests últims, que en alguns moments semblaven majoria, hi havia un insult recurrent: titllar el club i els seus seguidors, i en conseqüència el conjunt de la ciutat, de ser «de poble». Curiosa percepció, la d’aquests trolls.

A banda que considerar «de poble» tot el que estigui a més de dos quilòmetres de la presumpta metròpoli és d’indigent intel·lectual, voler ser feridor atribuint-te un origen rural denota una profunda ignorància respecte al món que t’envolta. Primer perquè, efectivament, Girona té vocació «de poble», i aquesta és justament una de les seves principals virtuts en tant que genera unes dinàmiques molt més tangibles i menys líquides que les de les ciutats massificades. I després perquè no deixa de ser curiós llegir aquests comentaris despectius per part de penya que després penja fotos a Instagram presumint d’immersions a la naturalesa o apel·lant a la felicitat de les petites coses. Aquí sí que el «poble» els sembla un mar d’atractius, perquè afavoreix la construcció d’un relat superficial. Alegreu-vos tant com vulgueu, doncs, de les derrotes alienes, però si voleu insultar com a mínim rumieu-vos bé si el que dieu té un mínim d’intel·ligència i poder de subversió. Quan la befa posa al descobert les limitacions d’un mateix vol dir que l’ocurrència ha tingut una eficàcia tirant a discutible. Per no parlar que revela que no ets Ricky Gervais, precisament, i que potser no has vingut al món a ser el més llest de la classe. Però aneu fent, que mentrestant els «de poble» continuaran amb la seva vida allunyada de la mala digestió de la prepotència cosmopolita.

Subscriu-te per seguir llegint