Què vol fer Washington amb Cuba?

Fa mesos que veiem com Cuba es dessagna. Bé, millor dit, fa anys que ho veiem. Però ara es percep de forma accelerada i en directe i sense atenuants. Tant és així que, darrerament, fotografies de L’Havana obren les capçaleres de la secció internacional dels diaris i, fins i tot, setmanaris de primer ordre, com Time, fan dossiers del tema –el darrer, de fa quinze dies, es titulava Before the Fall.

En aquest context, ningú dubta que els dies del règim de l’Havana, tal com l’hem conegut des de 1959, estan comptats. Ho sap tothom. Les negociacions en territori cubà entre caps de l’administració nord-americana (inclòs el director de la CIA) amb jerarques del règim ho constaten. També ho posen de manifest les declaracions abraonades de Donald Trump, que enmig de rodes de premsa treu pit dient que pot apoderar-se de l’illa en qualsevol moment i fer-ne el que li plagui. Amb tot, la gran pregunta és: quina és l’estratègia que emprarà els Estats Units per cruspir-se a la gran de les Antilles? És a dir: com s’ho farà per intervenir-la i fagocitar-la?

Respondre aquestes dues preguntes no és senzill i penso que des d’alguna oficina del Pentàgon, de la Casa Blanca o de Mar-a-Lago ho estan debatent. Ho dic perquè si fins ara les polítiques de màxima pressió al règim han estat exitoses, no tinc clar com es pot dur a terme una intervenció directa sense crear una gran crisi que desestabilitzi el Carib.

Fins ara s’ha debilitat fins a l’extrem al règim a través del bloqueig energètic, de declarar-lo una amenaça geopolítica extraordinària, de sancionar dirigents, de reforçar l’embargament, d’acusar a Raúl Castro d’assassinat i, fins i tot, d’apropar un portaavions USS Nimitz a les seves aigües. Però una cosa és matar de fam a la població i una altra ben diferent és controlar el país.

És difícil pensar que a Cuba pugui funcionar una estratègia «quirúrgica» com la que es va fer servir per neutralitzar i tutelar el règim «chavista» a través d’un segrest nocturn del cap d’estat i la seva muller, i d’una negociació inesperada i secreta amb la vicepresidenta. A Cuba, amb una diligència més cohesionada i estesa sobre el territori, no n’hi ha prou amb segrestar a un personatge. Caldria neutralitzar al politburó del PCC, a la cúpula de les forces armades i a uns quants dirigents territorials. En aquest sentit, el règim cubà s’assembla més amb l’iranià que amb el veneçolà. Però inclús si això es pogués fer, no queda clar per a què li serviria a Washington. A Veneçuela la intervenció li ha servit per apoderar-se de les zones petrolieres i per bloquejar el comerç de cru que Caracas mantenia amb règims que els Estats Units creia indesitjables, però en el cas de Cuba el que es pretén una altra cosa.

A Cuba no hi ha petroli, i a Washington no li interessa cap recurs específic. El que vol és apoderar-se de tota, i tot el que hi ha, a l’illa: el seu litoral, les terres, la població, les institucions, els símbols i, sobretot, l’imaginari del qual en algun moment va significar. Però ningú sap com es pot dur a terme això, perquè segur que no és possible fer-ho estrangulant a la població (com s’està fent ara) ni tampoc amb bombardejos massius (com a l’Iran), que suposarien una crisi humanitària de magnituds apocalíptiques als pocs quilòmetres de Florida. A veure com acaba tot plegat.

Subscriu-te per seguir llegint