Gestionar els boscos és protegir el territori

Les comarques gironines són un territori forestal. El 70% de la superfície de la demarcació és massa forestal i hi ha comarques, com el Ripollès, en què la xifra sobrepassa al 96%. Aquest paisatge forma part de la nostra identitat, però també ens obliga a afrontar grans reptes en un context de canvi climàtic i episodis meteorològics cada vegada més extrems.

Durant les darreres setmanes hem visitat diferents municipis, entitats i projectes vinculats a la gestió forestal per conèixer de primera mà les dificultats, però també les oportunitats, que tenim al davant. I hi ha una idea que es repeteix allà on vas: la prevenció dels grans incendis i la protecció dels boscos no comença quan arriba una emergència. Comença molt abans.

Ho hem vist a Campelles, un dels municipis més afectats per les ventades d’aquest hivern. La caiguda de milers de tones de fusta ha deixat pistes forestals bloquejades, dificultats d’accés per als serveis d’emergència i un impacte econòmic enorme per a un municipi petit que no pot assumir sol una situació d’aquestes dimensions. Campelles ha acumulat en pocs dies més de 7.500 tones de fusta caiguda als seus boscos, quantitat superior a la que es retira normalment durant tot un any al conjunt de la comarca del Ripollès. Una xifra que explica perfectament la magnitud del problema que afronten molts municipis rurals.

Però també hem vist experiències positives que demostren que hi ha maneres de fer les coses que funcionen. A les Gavarres, per exemple, la gestió activa dels boscos ajuda a reduir riscos, millorar la resiliència forestal i mantenir viu el territori. I iniciatives com el Banc de Boscos de Sant Miquel de Campmajor mostren com la col·laboració entre administracions, propietaris i món local pot ajudar a recuperar espais abandonats i impulsar una gestió més sostenible.

També hi ha municipis que fa temps que treballen per construir paisatges més resilients. A Sant Martí de Llémena, per exemple, s’estan impulsant actuacions com franges de protecció als nuclis habitats, pastura amb ramats de cabres, plans de gestió forestal municipal o actuacions de restauració de l’entorn fluvial. Són exemples que demostren que la gestió forestal no és només una qüestió ambiental, sinó també una manera de protegir els municipis i fer més resilient el territori.

Perquè el debat no és només quants boscos tenim, sinó com els gestionem. A les comarques gironines encara hi ha molt recorregut en aquest sentit. Mentre al Ripollès més de la meitat de la superfície forestal està gestionada, en altres comarques aquest percentatge es mou entorn del 30%. Això demostra que cal continuar invertint en planificació, prevenció i suport als municipis i als propietaris forestals.

Gestionar els boscos és també parlar de seguretat, de cohesió territorial i de suport als municipis rurals. Quan una pista forestal queda bloquejada, quan els serveis d’emergència no poden accedir a determinades zones o quan un ajuntament petit ha d’assumir costos extraordinaris derivats d’una ventada, estem parlant també de serveis bàsics i de protecció de la població.

Cal tenir en compte, a més, que prop del 80% dels boscos de Catalunya són de propietat privada. Això fa imprescindible que les administracions facilitin eines, suport tècnic i ajudes estables perquè els propietaris forestals puguin planificar i gestionar els seus boscos a llarg termini.

Fa uns dies vam portar aquest debat al Parlament de Catalunya. Però més enllà del debat polític, el que és important és entendre que els boscos formen part del futur del país i que la seva gestió no pot recaure exclusivament sobre els ajuntaments petits o sobre les persones que hi treballen cada dia.

La millor manera de protegir els nostres boscos és gestionar-los. I fer-ho és, també, una manera de protegir el territori, els municipis i la seguretat de la gent que hi viu.

Subscriu-te per seguir llegint